Francesc Garriga
Amb vernís lluent
M’impressiona quan algú dibuixa els límits de les meves intuïcions amb paraules
Francesc Garriga Barata
Per estimar / no cal saber els camins
Només és teu el que has donat
Tens el temps just per adonar-te'n/ i obrir les mans
Si vens, amor, i jo no hi soc
Sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat
Si vens, amor, i jo no hi soc
sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat
L’amor a les mans
A mi em fan mal totes les coses bones que ja no
Això és tot el que tinc
quan a la rambla el vent remou les fulles/ dels vells desigs
La mort amb un somriure
el goig avui és poder escriure, encara
Tot és i no
tot el dibuix ha pres la forma exacta/ del blanc de plana de llibreta