Etiqueta: La vida té vida pròpia
Conversa, bromes i acudits, somriures generosos per acollir l'estiu
Algunes pors, com alguns fàstics, les inventem d'adults
Com un pètal obstinat de rosella que encara desafia les ventades
Vaig perdre quinze quilos aquell curs, d'estrès i de ganes de fer-me invisible
Et buscaves la llum, i encara no
El cos guarda la memòria dels cops
No em calma el neguit ni esborra el remolí de pensaments que m'omplen el cap
És en aquest esperar-te tossut que se me'n van les ganes i el somriure
Que hi siguis una estona i somriguis també, i no em calgui res més
Aquest rememorar-te el cos com si altre cop pogués besar-lo
Facebook
Twitter
Instagram
