La vida té vida pròpia
Per si
Les galtes envermellides pel primer sol d'aquesta primavera
Dir adeu
Que pugui tenir un espai per plorar, riure, recordar, acaronar, abraçar
A l’altra banda
Ganes de rebre cartes en paper, amb sobre i segell, a la bústia de casa
Ben obertes
El fred d'avui és la bellesa dels dies que no compten les hores
Rutines noves
Recordar-la dos moments abans d'entrar a la feina
Àngels suburbans
Et mira als ulls amb un somriure que juraries que no oblidaràs mai
Perquè necessitem que ho sigui
Serà un Nadal bonic, aquest que ha de venir
Com aquell vespre
El desig i la por i la meravella dels dits que et toquen l'esquena
This scar
Que no s'esquinci la pell que sosté com pot la cicatriu
Però sempre
No escric mai per dir que no et trobo a faltar