Mar Vallecillos
Què fer
Dic ubicar-se, ser digna vividora del temps que ens ha tocat viure
La vida, activitat essencial
Això és el que ens ofèn, ens enrabia fins a límits que preferiríeu no sospitar
Foc a la pell, aigua als pulmons
L'odi és la punta de l'iceberg del menyspreu
Potser una altra manera
Si no tenim cases segures, no podrem fer front a aquesta ni cap altra pandèmia, ni a la vida mateixa
Llavors
Rego amb esperança la meva promesa d'hort
Elàstica
Obro el calaix dels mitjons i sona un com-estàs-no-t'aïllis-massa-quan-vulguis-fem-un-skype
L’oblit de la set
Que ningú no contesti, fem-nos (més) els morts, que pensin que no hi ha ningú, a casa
Esquinçats
Tant és que siguis algú dempeus sobre un tros d'aquesta terra
Berlín i les urpes de foc
Com ho deuen haver fet allà, si ens diuen per aquí que és tan i tan complicat?
Totes les armilles
M’anul·la i m’hipnotitza aquesta pala excavadora traient sorra d’aquí, recol·locant-la allà
- 1
- 2