Etiqueta: Maria-Mercè Marçal

T’estimo perquè sí

Perquè el cos m'ho demana./ Perquè has vingut de l'ona sense ordre ni concert

Maria-Mercè Marçal: «M’ha marcat més ser dona i de nació oprimida que la classe baixa»

«Tinc força consciència dels propis defectes i la meva gran por és que els crítics els descobreixin»
Robert Ramos

Visc amb la mort enganxada

No hem fet l’amor després de la notícia, hi ha com un estrany pudor
Robert Ramos

Visc amb la mort enganxada

No hem fet l’amor després de la notícia, hi ha com un estrany pudor

De parar i desparar taula

Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola

El meu amor sense casa

Que s’emmiralla en els ulls que arrelen en el vent

Cançó de la sort

Amic, sortim en finestra/ entre les dotze i la una!
Robert Ramos

Visc amb la mort enganxada

No hem fet l’amor després de la notícia, hi ha com un estrany pudor

T’estimo quan et sé nua

Elena Gadel fa una versió musicada del poema «Desglaç» de Maria-Mercè Marçal

La passió segons Renée Vivien

Allò que jo he sentit permanentment entre tu i jo ha estat imprecís