Marta Bellvehí
Podries
Un altre país/ fóra casa teva,/ i diries «sí»/ en una altra llengua
De parar i desparar taula
Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola
«Quan ets fora de casa ja no ets la filla de ningú: ets tu i només tu»
Una conversa amb Marta Bellvehí, que publica i il·lustra la seva primera novel·la
Bruna Brown
Potser, ben mirat, encara soc allà
M’he estimat molt la vida
No com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula
M’he estimat molt la vida
No com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula
L’acte darrer
M'espantaré del fred que ha d'arribar-me/ quan les cuixes de gel em tocaran
Anar a viure sola
A «Casa soc jo» Marta Bellvehí reflexiona sobre la necessitat de trobar el teu espai
De parar i desparar taula
Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola
M’he estimat molt la vida
no com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula