Miquel Martí i Pol
Ara mateix
Convertirem el vell dolor en amor/ i el llegarem, solemnes, a la història
L’exiliat
Així que pugui tornaré, germans,/ perquè, de fet, us enyoro
Agost
I tothom està content/ perquè la festa és la festa
No demano gran cosa
Fer l’amor sense haver d’estrafer la veu
Com que la mar m’exclou dels seus combats
Se’n salvaran només aquelles noies/ que en el precís moment de l’escomesa/ alcin els ulls
Els geranis de Miquel Martí i Pol
Feia poc menys de dos mesos que la seva estimada Dolors Feixas havia mort
El poema
Miquel Martí i Pol gaudia de la tranquil·litat d’un jove de 28 anys sense criatures
La creació
El cinquè dia ja era com si haguéssim/ nascut entre les màquines
Aquest home de fusta
Feia disset anys que li havien diagnosticat esclerosi múltiple
Aquesta remor que se sent
S'han eixugat les fonts i la pols s'acumula/ pels carrers i les cases