Miquel Martí i Pol
Febrer
Es canta, es balla, es riu/ i es fa tabola;/ la gent per carnaval/ no està mai sola
A Maria-Mercè Marçal
Sabem, és clar, que ja res no serà/ com quan tu hi eres
Un dia seré mort
i encara serà tarda/ en la pau dels camins
Principis
He endreçat el calaix; ja l'hi tenia/ però no se sap mai què pot passar
No esperis dons
Malfia't, doncs, de tot el que no sigui/ fer camí pas a pas
Després de tot
del temps que no hem viscut/ mentre fèiem projectes i ens jugàvem/ el passat i el futur
El retorn
¿Què val la vida/ sense cap risc?
Estenc la mà
Però el misteri/ d'aquesta teva absència se'm revela
Calladament
«el verd proclama vida i esperança,/ i jo visc, i és vivint que puc pensar-te»
Sense temor de perdre
Penso que res no és en va