Etiqueta: Miquel Martí i Pol

A Maria-Mercè Marçal

Sabem, és clar, que ja res no serà/ com quan tu hi eres

Un dia seré mort

i encara serà tarda/ en la pau dels camins

Principis

He endreçat el calaix; ja l'hi tenia/ però no se sap mai què pot passar

No esperis dons

Malfia't, doncs, de tot el que no sigui/ fer camí pas a pas

Després de tot

del temps que no hem viscut/ mentre fèiem projectes i ens jugàvem/ el passat i el futur

El retorn

¿Què val la vida/ sense cap risc?

Estenc la mà

Però el misteri/ d'aquesta teva absència se'm revela

Calladament

«el verd proclama vida i esperança,/ i jo visc, i és vivint que puc pensar-te»