Etiqueta: Míriam Cano

Ara esdevinc jo mateixa

he dut la cara d’altra gent,/ he corregut embogida

Una casa pròpia a Mango Street

Ignorar el meu pare em fa sentir mala filla, però em sento pitjor quan no escric

La bombolla dels perdedors

«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort

Sense sostre

Que hem vist totes les llunes/ que hem conegut tots els bojos

Males mares

Matar un nen, diu l'autora en algun moment de la novel·la, és senzill

Meravellós com l’Òpera, amarg com l’Àcid

Malgrat la potència de la premissa, el que me n'ha quedat és el perfum

Els universos que ens sostenen

«Pequeño Mundo Ilustrado» de María Negroni repassa algunes obsessions que acompanyen l’autora

Aquest deu ser el lloc

De la meva quinzena de cases, vuit eren a prop de campanars

El corc (verd) de la virtut

L'enveja corseca perquè, a diferència dels altres sis, és un pecat secret

La ruïna no és com me la imaginava

Com si la manca de projecte fos un òrgan més