Míriam Cano
Ara esdevinc jo mateixa
he dut la cara d’altra gent,/ he corregut embogida
Una casa pròpia a Mango Street
Ignorar el meu pare em fa sentir mala filla, però em sento pitjor quan no escric
La bombolla dels perdedors
«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort
Sense sostre
Que hem vist totes les llunes/ que hem conegut tots els bojos
Males mares
Matar un nen, diu l'autora en algun moment de la novel·la, és senzill
Meravellós com l’Òpera, amarg com l’Àcid
Malgrat la potència de la premissa, el que me n'ha quedat és el perfum
Els universos que ens sostenen
«Pequeño Mundo Ilustrado» de María Negroni repassa algunes obsessions que acompanyen l’autora
Aquest deu ser el lloc
De la meva quinzena de cases, vuit eren a prop de campanars
El corc (verd) de la virtut
L'enveja corseca perquè, a diferència dels altres sis, és un pecat secret
La ruïna no és com me la imaginava
Com si la manca de projecte fos un òrgan més