Etiqueta: Montserrat Roig

Novel·la de paisatges humans

A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica

Temps de parlar

Sorgeixen obres que intenten de surar dins una societat de soterrani, bruta, llefiscosa, estèril

La ciutat i els nens

Els detectius de la nova psicologia busquen culpables amb la lupa de la mala consciència

Les porteres contra certs «intel·lectuals»

Pertanyien a una cultura en vies d’extinció; parlaven una llengua, la castellana, que s’estava morint

Company Companys

La teva mort ens ha fet més com a poble que no pas tots els llibres que ens ho expliquen

Els vells bells

Que miren amb tendresa la cursa dels anys, inesgotable, només colpejada per la mort

La soledat a les grans ciutats

Penso que ja n’hi ha prou, d’això de fomentar el terror en la soledat

Joguines bèl·liques

El problema no són les armes de guerra sinó les guerres

La revetlla

Potser els nostres fills recuperaran l’alegria de viure que tenien els nostres avis

Ja ets una senyoreta

El secret del sexe, el secret de la ferida que raja, de la sang que no fa mal, que no serveix per a res