Ovidi Montllor
Homenatge a Teresa
Tots els xiquets la seguíem/ i en un solar apartat/ ens instruíem
Maleïdes les guerres i aquell qui les va fer
Vull que em digues / d'on has tretes tantes flors
Ovidi, va com va
14 reflexions i cançons del «cantactor», que deia que «l'ideal de societat futura és una utopia»
Homenatge a Teresa
Ara de gran comprenc/ tot el que per tu sent
Qui és l’home Fenosa?
No hem vist mai un esperit sense matèria però sí matèria sense esperit
A la vida
Aquells que fan possible/ l’esperança de viure/ morint a cada instant
Serà un dia que durarà anys
Ho tindran tot i es parlarà de vida
Deler de tu
El que més estimaria/ fóra donar-te plaer/ de per vida i a tu sola/ i que tu et trobessis bé
Ovidi Montllor, desafiament d’una au solitària
La seva cançó recull la memòria anònima, i és en aquest sentit que esdevé necessària
L’Ovidi íntim
14 reflexions i cançons del «cantactor», que deia que «l'ideal de societat futura és una utopia»