Poesia dibuixada
Podries
Un altre país/ fóra casa teva,/ i diries «sí»/ en una altra llengua
De parar i desparar taula
Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola
Faràs dos trucs i t’obriré la porta
Amb tota la tendresa, et faré asseure/ en un dels vells seients que compartíem
Els núvols
On sembla que la vida comenci/ i nosaltres tornem, verges en el silenci
Professor Bonaventura Bassegoda
Avui/ fa tants anys, i tants mesos, i tants dies/ que va morir la meva filla
Salm i paràbola de la memòria pròdiga
Pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu
Cadascú ha de tenir…
Més enllà del sol/ viurà el desig/ i la recança/ de la primera paraula
Cita amb el fred
Era evident que estava desesperadament allí per tu
M’he estimat molt la vida
No com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula
Jo em donaria a qui em volgués
A canvi meu per sempre més