Etiqueta: Poesia dibuixada

Cadascú ha de tenir…

Més enllà del sol/ viurà el desig/ i la recança/ de la primera paraula

Salm i paràbola de la memòria pròdiga

Pels somnis que devien ser teus escolant-se per la pica, pare meu

Pistes

De tan a prop del terra, ja no caurem./ I estimar és caure

Que me’n recordi

Regalar el millor tall./ Esperar-me una mica

Ara

El cor encara vol tornar a gronxar-se/ desbocat, a les barques de la fira

Una mare planxa la camisa del seu fill

El seu futur ja no depèn de mi,/ sinó tan sols d'ell i de la sort

Tot l’enyor de demà

I el carter/ que si passa i no em deixa cap lletra m'angoixa

L’artefacte del límit

perquè el món és poca cosa,/ i els passadissos de la veritat ofeguen