Poesia
La voz a ti debida
Porque has vuelto los misterios/ del revés
El lloc de Joan Vinyoli
Se m’han tornat molt insignificants / totes les coses, tots els passos fets
Abans que neixi l’alba
I venen els records/ de tantes culpes que no has/ mai expiat
Antes de que eligieras la huida
Te veía de mueble,/ no eras ni siquiera una silla
Quan cau un gran arbre
Els éssers petits reculen en silenci, / els seus sentits / ofegats per la por
Final!
Rata de la més mala delinqüència/ t'esqueia una altra mort amb violència
De parar i desparar taula
Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola
No esperis dons
Malfia't, doncs, de tot el que no sigui/ fer camí pas a pas
Torna al teu clos
Ara saps que la mort no és morir-te/ sinó que mori algú estimat
Rupi Kaur, una dona com les altres
O sigui se suposa que he d'estar orgullosa que m'hagis triat