Postals
Els miracles
Com més a dintre de la foscor soc, més llum hi ha al cel
Que creguis en el rampell mig boig
Que tinguis prou força per travessar la por
Per què viatjo sola
Em fa l’efecte que sempre estic acompanyada
En el pensament d’algú
On ens parlem i toquem sense tocar-nos ni parlar-nos
Les persones que encara no
Potser t'hi creuaràs en un viatge, o un dia baixant les escales
Vine, vida nova
I com més lluny, menys pesa tot
Digue’m la veritat sobre la tristesa
Quant pesa? Dos quilos o bé set nits?
La flor fa les mans
Si trio la mida del test, estic triant fins on creixerà
Dir-ho en vida
És quan la gent mor que fem escrits, els aplaudim, els glorifiquem
Que esperis un dia i el dia passi volant
Que no puguem saber exactament quina cara veurem demà quan sortim al carrer