Etiqueta: Postals

​Dir-ho o no dir-ho

Obrir el pit i que tot vagi sortint, encara que cremi

​El cos m’avisa

És tan alliberador que algú et llegeixi tal com ets, que t'escolti de debò

Trobar el teu lloc

Vaig posar-la en una torreta més grossa, no fos cas que les arrels se sentissin oprimides

Per què camino sola

La sensació diària de despertar-me i pensar què em passarà avui, a qui coneixeré

​Ens n’oblidem

De la quantitat de cares amb què es pot disfressar l'egoisme

​Les meves germanes

I és com si mirés de lluny el que jo vivia quan tenia divuit anys

​Fer coses sola

Hi ha milions de coses noves al món esperant ser contemplades

Faltava que et mirés

Ser un narcís que està content de ser un narcís (i que no aspira a ser un roser)

L’autoengany del gimnàs

Com és que no ens rebel·lem els qui ens dediquem exclusivament a patrocinar-lo?

Elogi de les persones generoses

I de cop m'he imaginat dos bàndols: el dels garrepes i el dels expansius de mena