Etiqueta: Qui sap si la tendresa

Covaré l’embranzida

Al meu cap hi sonaven cançons amb quartet de corda sense tornada

Vols jugar amb mi?

Tot, en aquell pretèrit, ho conjugava en la solitud estricta de la primera persona del singular

S’ha acabat l’hora de les cendres

La pell de gallina de saber-nos junts, castell de focs de gaudir només de veure l'altre feliç

Un lloc per a l’avorriment

És comptar els rebots que fa una pedra a l’aigua del llac

Sí, m’hi comprometo

Soc masclista i estic en ple procés d'aprenentatge, d'autocrítica i crítica, per lluitar-hi en contra

Vindrà l’alegria

Quan som fora del pou no valorem tant ni de la mateixa manera la companyia

La falda profunda de la por

Saber que podem ser la captura de qualsevol depredador

El carrer Tallers

Jo era molt jove i encara no havia fet gaires preguntes incòmodes

La bona confitura

I la veritat és que mai res de tot això no em va fer més petit ni més feble

Vespres de tardor

Hi ha una espècie de nostàlgia en aquesta foscor, no la sé explicar gaire