Roger Mas
Totes les flors
I caminava lenta, / anava a les palpentes
Ma solitude
No te m'allunyes mai d'un pas,/ fidel com la meva ombra
I la pluja es va assecar
I ara per tot arreu on vaig veig la llum fondre's en blaus,/ verds, turqueses, òxids i vermells
Amb la polla i amb l’ou
El que és vell es fa nou / i es dispara precís
Jacint Verdaguer i el gran riu de la vida
Veig anar i veig venir/ les onades fugitives
El dolor de la bellesa
I ja ho sabia d'altres cops,/ que qui torna ja no ets tu
Cor pur
I la lluna solitària/ ens separà a l’un de l’altre/ com la raó desfà el somni
Jacint Verdaguer i el gran riu de la vida
Veig anar i veig venir/ les onades fugitives
Roger Mas i la Cobla Sant Jordi, des de casa
Els músics interpreten confinats la cançó «Canta Maria»
Corren
Com gotes d'aigua s'enyoren, aquells que ja no es veuran