Sílvia Bel
De parar i desparar taula
Amor, saps?, tot avui, la meva porta/ frisant per fer-te pas s'obria sola
Molt he estimat i molt estimo encara
Des de la intensitat d'una mirada/ o bé des de l'escuma d'un sol bes
Jo caminava creient que estava quieta
Visc forastera/ en una terra xopa/ de desmemòria
La poma escollida
i tu vols que t'abrigui i els braços em tremolen
Maig d’amor
Són certes les paraules que vam dir-nos,/ certa la primavera del teu cos
L’amor no és la joguina del temps
És com el sempre immòbil far/ que mira les tempestes i mai no es desfigura
Si vens, amor, i jo no hi soc
Sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat
M’he estimat molt la vida
No com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula
Si vens, amor, i jo no hi soc
Sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat
M’he estimat molt la vida
No com a plenitud, cosa total,/ sinó, posem per cas, com m'agrada la taula