Veïns
La Flama i el Canigó
Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
La Llum
No recordarà la cua al col·legi electoral, ni els noms eufemístics que algú es va empescar per parlar d’un referèndum
La Carla
Venia a celebrar que al Parlament han aprovat una llei que, per fi, ens defensa
L’Ovídia i la Petra
El pa es va bellugar, i les formigues se’l van fer seu
El David i el Martí
I es va fer insubmís i va somiar en un món sense exèrcits, però després li va entrar la por i va passar a França
L’Elionor
«No és cap reina! Per ser reina no t’has de posar blava sinó tenir-hi la sang», la corregeix la Jana, burleta
L’avi Cisco
Ell és així, crític de mena, sense pèls a la llengua, li fot pel broc gros, i no calla enlloc
La Dau
Un dia, tot mirant les notícies, ella els va etzibar que el govern es podria fotre els impostos pel cul
La Ció
Diu que la va veure ahir, asseguda a la primera fila del teatre municipal
El Gregori
I quan ho aconsegueixen, aleshores els empeny amb un ditet, fred, glacial