Veïns

La Flama i el Canigó

Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves

La Llum

No recordarà la cua al col·legi electoral, ni els noms eufemístics que algú es va empescar per parlar d’un referèndum

La Carla

Venia a celebrar que al Parlament han aprovat una llei que, per fi, ens defensa

L’Ovídia i la Petra

El pa es va bellugar, i les formigues se’l van fer seu

El David i el Martí

I es va fer insubmís i va somiar en un món sense exèrcits, però després li va entrar la por i va passar a França

L’Elionor

«No és cap reina! Per ser reina no t’has de posar blava sinó tenir-hi la sang», la corregeix la Jana, burleta

L’avi Cisco

Ell és així, crític de mena, sense pèls a la llengua, li fot pel broc gros, i no calla enlloc

La Dau

Un dia, tot mirant les notícies, ella els va etzibar que el govern es podria fotre els impostos pel cul

La Ció

Diu que la va veure ahir, asseguda a la primera fila del teatre municipal

El Gregori

I quan ho aconsegueixen, aleshores els empeny amb un ditet, fred, glacial