Veïns
Hauran heretat l’esperança i llauraran les paraules perquè d’altres les entomin, les masteguin, les facin seves
No recordarà la cua al col·legi electoral, ni els noms eufemístics que algú es va empescar per parlar d’un referèndum
I es va fer insubmís i va somiar en un món sense exèrcits, però després li va entrar la por i va passar a França
«No és cap reina! Per ser reina no t’has de posar blava sinó tenir-hi la sang», la corregeix la Jana, burleta
Ell és així, crític de mena, sense pèls a la llengua, li fot pel broc gros, i no calla enlloc
Un dia, tot mirant les notícies, ella els va etzibar que el govern es podria fotre els impostos pel cul
