El poeta i metge Màrius Torres va néixer a Lleida el 30 d’agost del 1910 i va morir a Sant Quirze Safaja el 29 de desembre del 1942. Tenia trenta-dos anys i una tuberculosi que arrossegava des dels vint-i-cinc. Durant els set anys que va passar al sanatori la poesia va ser la seva activitat primordial. Abans, ell mateix es definia com “un metge que fa versos”. El recordem amb un poema seu musicat per Lluís Llach.


Corren les nostres ànimes com dos rius paral·lels.
Fem el mateix camí sota els mateixos cels.

No podem acostar les nostres vides calmes:
entre els dos hi ha una terra de xiprers i de palmes.

En els meandres grocs de lliris, verds de pau,
sento, com si em seguís, el teu batec suau

i escolto la teva aigua, tremolosa i amiga,
de la font a la mar —la nostra pàtria antiga—.

Foto: Kai C. Schwarzer

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Anònim a maig 10, 2016 | 00:44
    Anònim maig 10, 2016 | 00:44
    Amor i despres de tot, mes amor. El q mes ens cal, com l'aire. Gran Marius.
  2. Icona del comentari de: Anònim a agost 30, 2016 | 10:57
    Anònim agost 30, 2016 | 10:57
    Molt bonic el poema i la música de'n Llach.
  3. Icona del comentari de: Xavier22 a desembre 29, 2016 | 13:49
    Xavier22 desembre 29, 2016 | 13:49
    si no vaig errat, el poema està inspirat en una noi, malalta de tuberculosi com ell, quan van coincidir al sanatori. La malaltia va convertir la relació en -meandres- impossible.

Nou comentari

Comparteix

Icona de pantalla completa