Biblioteca
Una zona de la casa dedicada als llibres i a la lectura. Amb articles sobre llibres, tastos editorials i un respecte infinit per la bona literatura.
Tast editorial
¿Per què la misèria dels uns?, ¿per què la riquesa dels altres?
«El sorprenia el coratge d’aquell noi, la valentia amb què s’havia agafat al carbó per no morir-se de gana», escrivia Émile Zola a ‘Germinal’
Tast editorial
«El consell que et dono és el següent: no provis de fer les coses tu sol»
«Al seu rostre encara hi havia aquella expressió de pau que es veu sovint en els qui són molt savis o en els qui han patit molt», escriu Carson McCullers
Tast editorial
«Hi ha una cosa que tinc clara sobre la mort: com "més bona" és la persona, com més afable, feliç i afectuosa, més petit és el forat que deixa la seva mort»
«Em fa llàstima que practiquin una substitució total de maluc o un bypass coronari a un avi de noranta-cinc anys», escriu Lucia Berlin
Biblioteca
Presenta't al premi literari 7lletres
L'obra guanyadora rebrà 7.000 euros i serà publicada per Pagès Editors
Tast editorial
«A la gent egoista sempre li sembla que el seu patiment és més important que qualsevol altra cosa»
«Em costa resignar-me a la idea que algú es pugui morir sense deixar ningú al món que se l’estimi», escrivia George Eliot a ‘Middlemarch’
Deixa'm que hi pensi
La possibilitat
L’erotisme arrugat, transformat en teranyina o catifa i en vellut per xafar o en un gerro d’abans, de quan naixien les dunes, les abraçades complexes i la llenya i el pa
Tast editorial
Marcel Proust: «L'home és aquest ésser sense edat fixa que té la facultat de tornar a ser molt més jove en pocs segons»
«Els llocs són persones, però persones que no canvien i que sovint tornem a trobar després de molt de temps», deia l'escriptor
Tast editorial
«Et vaig trobar mort i vas ser el primer mort que vaig veure»
Quedaven set dies per al suïcidi, una setmana que havies de travessar suaument gairebé sense existir, a les palpentes, fins a arribar al diumenge 13 de gener del 2013
Tast editorial
L'última carta de Virginia Woolf: «No puc continuar esguerrant-te la vida»
«No crec que dues persones poguessin haver sigut més felices fins que va arribar aquesta malaltia terrible»
Tast editorial
Rainer Maria Rilke: «Hem d'acceptar la nostra existència tan generosament com es pugui»
«Les coses petites estan tan desproveïdes de petitesa com les grans de grandesa», deia el poeta
Biblioteca
Pare, hauria agraït una nota
En un intent més que reeixit de posar paraules a la mort silenciosa del seu pare, Pol Guasch es passeja per les biografies d'escriptors que es van suïcidar
Tast editorial
Però recorda una cosa: no pots evitar que el teu pare es mori
«Els cementiris demostren, si més no a la gent com jo, no pas que els morts són allà, sinó que se n’han anat», escrivia Philip Roth
Veure’n més
En veu alta
Molt he estimat i molt estimo encara
Des de la intensitat d'una mirada/ o bé des de l'escuma d'un sol bes
En veu alta
Per a una «suite» algueresa
Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps
Barcelona Llibres
La gran nevada a la Barcelona del 1914
14 fotografies que mostren com era la vida abans a la gran ciutat
Barcelona Llibres
¿Què van dir Lluís XIV, Anaïs Nin i Richard Strauss de Barcelona?
El llibre pòstum de Lluís Permanyer recull més de 1.200 cites que personalitats de tots els temps i indrets del món van fer sobre la ciutat
Barcelona Llibres
14 dissenys icònics de Miguel Milá
Des d'espantamosques i tamborets fins a seients del metro i llars de foc: fem un recorregut pel llegat del dissenyador
Contracoberta
Tot allò que una tarda morí amb els astronautes
Laura Ferrero investiga el divorci dels seus pares per entendre millor la pròpia història
Contracoberta
Algun dia, de tot això, res
El dia que ha de bufar set espelmes, la protagonista de «La mestra i la Bèstia» d'Imma Monsó té una revelació
Contracoberta
Les guerres ens agraden
La sensació d'eufòria al principi és secreta i callada, es va tornant intensa i al final s'apodera de tothom
Tast editorial
¿Per què la misèria dels uns?, ¿per què la riquesa dels altres?
«El sorprenia el coratge d’aquell noi, la valentia amb què s’havia agafat al carbó per no morir-se de gana», escrivia Émile Zola a ‘Germinal’
Tast editorial
«El consell que et dono és el següent: no provis de fer les coses tu sol»
«Al seu rostre encara hi havia aquella expressió de pau que es veu sovint en els qui són molt savis o en els qui han patit molt», escriu Carson McCullers
Tast editorial
«Hi ha una cosa que tinc clara sobre la mort: com "més bona" és la persona, com més afable, feliç i afectuosa, més petit és el forat que deixa la seva mort»
«Em fa llàstima que practiquin una substitució total de maluc o un bypass coronari a un avi de noranta-cinc anys», escriu Lucia Berlin
Deixa'm que hi pensi
La possibilitat
L’erotisme arrugat, transformat en teranyina o catifa i en vellut per xafar o en un gerro d’abans, de quan naixien les dunes, les abraçades complexes i la llenya i el pa
Deixa'm que hi pensi
L'èxtasi de l'absència
El que fa és sentir un amor violent, una inclinació pertorbada i volcànica
Deixa'm que hi pensi
El meu dòberman predilecte
Marc Cerdó dona forma a una conversa amb la mare que mai va poder tenir lloc i que esdevé, com explica ell mateix, un exorcisme
Foto de perfil
Fugir, fugir i després tornar
L’obra de John Steinbeck va d’aquestes anades i vingudes, dels retorns on no es retorna i de les fugides inevitables
Foto de perfil
Jardins i runes
Sarton va combinar l’escriptura (als matins) i la jardineria (a les tardes), en un equilibri perfecte de què volia dir estar viva
Foto de perfil
El misteri de les cartes
Li havia arribat la fama, la promesa meca literària, i no ho comprenia: “¿Deu ser que estic de moda? ¿I per què la gent es queixava de no entendre’m i ara sembla que m’entenen?”
De teves a meves
Per no perdre el costum
Em vull deixar de tenyir els cabells, vull arraconar les inseguretats, vull esborrar records aspres
De teves a meves
L'única explicació assenyada
Sonava una ambulància i jo ensumava infarts, accidents domèstics, bassals de sang
De teves a meves
Vaig fer ciències pures
Sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana
Lletres sobre lletres
Quan el pare va perdre les paraules
L’accident cerebral canvia la vida de qui el pateix i de tots els qui l'acompanyen
Lletres sobre lletres
On tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen
El que més ràpidament permet renéixer un entorn natural, per molt que hagi estat maltractat, és precisament que no hi hagi presència humana
Lletres sobre lletres
¿Serem menys lliures el 2025?
El cansament és una forma de claudicació, de renúncia a l’esperit crític: davant nostre s’obre l’era del totalitarisme de la indiferència
La llibreria llegeix
Com estimar
La llibreria Sant Jordi recomana «Cartes a un jove poeta» de Rainer Maria Rilke
La llibreria llegeix
Burlar-se de l'art elitista
La llibreria Fatbottom recomana «Star» de Nacho García
La llibreria llegeix
Els nens dolents
La llibreria Barra/Llibre recomana «República luminosa» d'Andrés Barba
Tast editorial i sorteig
Senyor mestre, aquí li porto l’Estevet
Inculqui-li bones ideies, i ja sap què vol dir bones ideies: mirar a on passen els quartos, i seguir-los, i aturar-los honradament, i després saber-los guardar, perquè no els aturin els altres
Tast editorial i sorteig
‘Germinal’, un cant a la dignitat i a la resistència
Per la plana rasa, sota la nit sense estrelles, d’una foscor i una densitat de tinta, un home seguia tot sol la carretera de Marchiennes a Montsou
Tast editorial i sorteig
La pregunta 7
De vegades em pregunto per què tornem una vegada i una altra als inicis
Rodoreda selecta
Les 14 flors de Mercè Rodoreda
La senyora es deia Carolina i perquè se'n deia tenia moltes carolines en el jardí
Rodoreda selecta
Mercè Rodoreda: «He fet el pregó per ser barcelonina, per dir-me Mercè i per dur Catalunya dintre meu»
Reproduïm el pregó que l'escriptora va llegir el 1980 al Saló de Cent
Rodoreda selecta
Els personatges de «Mirall trencat»
14 de les fitxes en què Mercè Rodoreda va anotar a màquina detalls de la novel·la
Poesia dibuixada
Faràs dos trucs i t'obriré la porta
Amb tota la tendresa, et faré asseure/ en un dels vells seients que compartíem
La llibreta de Miquel Martí i Pol
I, sobretot, no oblidis que el teu temps...
El teu lloc només tu pots omplir-lo
La llibreta de Miquel Martí i Pol
Truita
El poemari va ser fruit de la visita que va rebre a casa seva d’un centenar d’alumnes d’Esparreguera
Dibuixacontes
La Caputxeta vermella
Què t’ha passat? Per a què són aquestes orelles tan grosses que tens?
Dibuixacontes
Els músics de Bremen
Quan van arribar a la casa van veure un grup de lladres que preparaven un sopar fastuós
Antídot contra la vanitat
Cossos humans, un Cosdiví
Li ha explicat que és periodista cultural en excedència, li ha enumerat tots els mitjans en què havia treballat anys enrere, quan la seva vàlua era reconeguda i valorada
Antídot contra la vanitat
Els miserables del B9
L’altre feia vint anys que hi vivia, no tenia papers, no trobava feina, estava condemnat a recollir ferralla
Antídot contra la vanitat
La novel·lista, el sepulcre de pòrfir i J.V. Foix
¿De què li ha servit tanta proesa i tanta magnificència si això que t’acabo d’explicar ja només ho recorden quatre gats?
El meu clàssic català
«Em va impressionar la cadira que es fa el Quimet»
El traductor Arnau Barios explica per què ‘La plaça del Diamant’ és el seu clàssic català preferit
La tercera persona
Jesús Moncada, l'home normal
L'escriptor era una deliciosa anomalia: un home de poble a Barcelona, un esquerp de rialla generosa
La tercera persona
Josep Palau i Fabre, el Pelut
M'acomiado d'ell amb regust de culpabilitat: l'he portat a uns anys ignominiosos
La tercera persona
Jesús Moncada
Era l'autor més deliberadament localista del moment però, alhora, el més universal
Kamakura
La pau en la guerra, el ritme literari en el terror
És possible sistematitzar la molla que activa l'escriptura literària per convertir-la en un àbac
Kamakura
Què passa a les novel·les
Veritat és el que som capaços de comprendre profundament i ens agermana
Kamakura
Una novel·la, quatre objectius
Com aconseguir, doncs, que un món escrit romangui sempre viu?
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 17/06/2014
Galeria fotogràfic d'un viatge poètic i turístic
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 16/06/2014
El cant i el ball flamenc tenen molta presència en la vida cultural japonesa
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 15/06/2014
Els poetes de haikus i els poetes de no haikus no es tenen gaire estima mútuament
Celebrar el tiberi
Postals (de rol) d’aquest estiu
I va ser una de les hores més intensament divertides que hem passat aquest estiu amb els nanos
Celebrar el tiberi
L'estranya respiració de Cristina Garcia Molina i el terror de Trophy Dark
Precisament perquè sabem que l’existència pot pesar, juguem a jocs terribles com aquest
Celebrar el tiberi
Noceà, el còmic distòpic (però optimista) d’Efa
El dibuixant i escriptor Ricard Fernández anima els joves a fer-se seu el món
La principal
A ulls clucs
«L'endemà de la teràpia» de Ramon Mas va més enllà de la sàtira sobre l’estafa d’algunes teràpies
La principal
La bombolla dels perdedors
«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort
Tast del tast
Tal com el brau que fuig cap al desert
No tornaré fins que s’haja ben fos/ la por que m’impedeix de ser feliç
Tast del tast
Plaer i amor, que engendren el desig
El metge savi no pren el cas per joc/ si la febre no s’exterioritza
El Món d'Ahir
Com s'imaginaven l'any 2000 el 1899?
Sortegem 4 exemplars del número amb què El Món d'Ahir mira el demà
El Món d'Ahir
L'home que parlava amb les abelles
Salvador volia escatir què guiava les abelles a anar a un lloc o un altre
25 anys sense Montserrat Roig
El darrer sí
Aquesta Constitució no és la meva. A mi ningú no m’ha preguntat si m’agrada Espanya o no
25 anys sense Montserrat Roig
La mort del dictador
Franco: t’has merescut l’odi immens que has suscitat
25 anys sense Montserrat Roig
Novel·la de paisatges humans
A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica
