Li ho vaig llegir a la Yasnáya Elena Aguilar, aquesta frase: “no es lo mismo ser bilingüe que ser bilingüe”. La lingüista i activista mixe, referent a l’hora de pensar tot allò que té a veure amb llengües, cultures minoritzades i lluites anticolonials i indígenes, ho afirmava en un article en què recordava com, al seu poble prop de Oaxaca, hi havia dos tipus d’escola primària: les d’educació formal, on totes les matèries s’ensenyaven en castellà, i les escoles bilingües, on s’impartien classes en ayuujk, només mentre els alumnes aprenien castellà. Com sol passar, els pares creien que calia enviar els seus fills a les primeres escoles, perquè estaven convençuts que a les segones rebrien una educació de menys qualitat: és cert que les instal·lacions eren més precàries, i els professors bilingües rebien un salari més baix en comparació amb els professors del sistema “formal”. Tot això, escrivia la lingüista, malgrat que la majoria dels nens parlaven ayuujk com a llengua materna. Sempre que podien, a més, els professors de l’escola bilingüe saltaven al castellà. “Se entendía que la palabra bilingüe tenía una conotación negativa, opuesta a lo formal.”
Yasnáya Elena Aguilar ha explicat diverses vegades com, en arribar a Ciutat de Mèxic, un cop ja havia après a llegir en castellà, va descobrir que també hi havia escoles bilingües i els pares feien tot el possible per enviar-hi els seus fills: aquells professors, a més, tenien molt més bon sou. I ser bilingüe tenia una connotació molt positiva. Per un moment, diu Aguilar, va pensar que tots els habitants de Ciutat de Mèxic parlaven náhuatl i que allí tenien una estima profunda per aquella altra llengua. Però va resultar que no: ser bilingüe, allí, volia dir dominar amb fluïdesa l’anglès i el castellà. I així es va adonar de dues coses. La primera: que el problema no és parlar dues llengües, sinó quines són aquestes dues llengües que parles. La segona: “en pocas palabras, que no es lo mismo ser bilingüe que ser bilingüe”.
Aquesta és una de les moltíssimes aportacions que Aguilar fa a la manera com podem entendre avui les llengües minoritzades. La vaig començar a llegir fa molts anys i la vaig poder escoltar diverses vegades quan el 2025 va estar en residència al CCCB. Va deixar un arxiu valuosíssim de conferències, entre elles una conversa amb Miquel Missé i estudiants de secundària que és un tresor. Una de les seves tesis més interessants és la defensa de la vida de totes les llengües a la vegada que combat la genealogia i el sentit de l’estat nació, com defensa a Un nosaltres sense estat (Raig Verd, traducció de Pere Comelles). En un món sense estats ella (i els seus) deixaria de ser indígena per ser només mixe, com passaria també amb els ainú, sami, rarámuri o wixaritari. El repte, és clar, és imaginar com podria funcionar un món així. Un món sense la idea de l’estat modern que nega l’existència d’altres nacions amb llengua, territori i passat comú. En comptes de veure-hi la potència de crear nous estats a partir de totes aquestes nacions negades, el que considera Aguilar és que totes aquestes nacions sense estat són la negació de l’estat, perquè neguen una identitat homogènia amb una sola llengua, una banda, un himne, una història, unes festes i un territori. Si el nacionalisme mexicà, com diu ella, és la narrativa que ha justificat la violència racista que han patit tots els pobles del país, no pot ocórrer al mateix amb aquestes altres llengües i cultures.
Una grandíssima font per trobar el pensament d’Aguilar és Ää: manifiestos sobre la diversidad lingüística, un recull de textos de l’autora editats per Almadía. Allí hi ha un darrer text on repassa el que són, segurament, els pilars del seu pensament: el festeig de la diversitat, la convicció que el que és lingüístic és polític i la llengua com a territori. I el més fascinant de tot és que és cert. Vull dir, que Aguilar hi creu de veres: els mesos que va ser aquí, durant el 2025, va aprendre català i va parlar amb tothom. Realment amb tothom. No soc de donar consells, però faríem molt bé d’anar tots a escoltar-la i a llegir-la ja.
