"Del 1956 al 2016, Cal Carré va ser una cansaladeria artesana i familiar. Treballar amb matèries primes de la màxima qualitat va ser la premissa estrella des de la primera generació de Cal Carré. Les botifarres, els fuets, la sobrassada, el llom de dos colors, les llamineres, la botifarra d'ou, la catalana, tots els productes elaborats artesanalment a l'obrador que hi havia al soterrani, van ser apreciats per la nostra clientela, que venia a buscar-los des de diversos barris de Terrassa i també des de les poblacions veïnes."
Ens ho explicava Antònia Carré-Pons (Terrassa, 1960) el dia en què inaugurava l'editorial que retia homenatge als seus orígens. Cinc anys després, ha bastit un catàleg amb cinquanta llibres: "El criteri que he seguit és molt simple: he publicat els llibres que m'agraden. És com si estigués compartint la meva biblioteca amb el públic lector. Hi ha des de la reivindicació feminista, que comença amb Cristina de Pizan i passa per Mary Wollstonecraft, fins a la veneració que sento pels autors russos: Txékhov, Dostoievski, Puixkin, Gógol, Tolstoi. O des de l'admiració per Virginia Woolf fins a la passió per la literatura medieval. I no hi falta l'afany de fer descobrir autors com Willa Cather o Panait Istrati". I de tots els llibres que ha publicat, Antònia Carré-Pons ens en destaca aquests catorze:
1. Virginia i Leonard Woolf, Dos relats. Traducció de Marta Pera Cucurell. És el llibre fundacional de l’editorial, en homenatge a Virginia Woolf. El matrimoni Woolf va fundar una editorial artesana i familiar el 1917, la Hogarth Press, i la va inaugurar amb aquest mateix volum.
2. Cristina de Pizan, La Ciutat de les Dames. Traducció de Mercè Otero Vidal. És un text protofeminista importantíssim que feia molts anys que no es podia llegir en català, ja que estava descatalogat. Cal Carré recupera la traducció anterior, revisada i corregida.
3. Fiódor Dostoievski, Pobres. Traducció de Miquel Cabal Guarro. És la primera novel·la que va escriure el geni rus i el va fer famós. No s’havia traduït mai al català.
4. Jane Austen, Els Watson. Traducció de Núria Sales. Perquè Jane Austen és una de les grans, van decidir publicar-ne aquesta novel·leta breu, inacabada.
5. La mort del rei Artús. Traducció i postfaci de Lola Badia. La traducció de la literatura artúrica és l’aventura més agosarada de Cal Carré. Lola Badia va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de Traducció 2024.
6. Willa Cather, La meva Antònia. Traducció d’Esther Tallada. Perquè és una autora extraordinària i aquest «llom dos colors» conté un missatge molt necessari en els nostres dies: els pobles es construeixen amb la solidaritat entre els que ja hi són i els que hi acaben d’arribar.
7. Panait Istrati, Mikhail. Traducció d’Anna Casassas. Istrati és un dels autors més significatius del catàleg de Cal Carré i aquesta novel·la és un gran cant a l’amistat i a la llibertat.
8. John Cheever, El nedador. Traducció d’Esther Tallada. Cheever retrata com ningú el desencant de la classe mitjana nord-americana (quan hi havia classe mitjana). A més, hi ha una pel·lícula esplèndida del llibre protagonitzada per Burt Lancaster.
9. Anton Txékhov, Tres anys. Traducció d’Arnau Barios. Simplement, Txékhov és una meravella. Coneix com ningú l’ànima humana.
10. Leonard Woolf, La mort de la Virginia. Traducció de Marta Pera Cucurell. És un dels homenatges més bonics que s’han escrit mai. Leonard Woolf, que era un gran escriptor, sempre va ser conscient que la bona, de debò, era la Virginia. Aquí en podeu llegir un fragment.
11. Nikolai Gógol, De com van renyir els dos Ivans. Traducció de Miquel Cabal Guarro. Perquè el sentit de l’humor de Gógol burxa en l’absurditat dels comportaments dels homes.
12. George Sand, La Cora. Traducció de Georgina Solà Sellés. George Sand és una clàssica poc traduïda al català i aquesta història és una divertida desmitificació de l’amor romàntic.
13. L’aventura de Tristany i Isolda. Selecció, traducció i postfaci de Lola Badia. Perquè els protagonistes són una de les parelles d’enamorats més famoses i el llibret reivindica la lectura medieval de la història.
14. Irene Némirovsky, Vi de solitud. Traducció d’Anna Casassas. Perquè les relacions mare-filla no sempre estan plenes de benvolença i l’escriptora francesa ens ho fa viure amb molta intensitat.
