En Jim Burden és advocat i viu a Nova York. És qui escriu la història de l’Àntonia, que va conèixer a Nebraska quan ell tenia deu anys i ella catorze. Tots dos hi acabaven d’arribar: ell anava a viure a la granja dels avis perquè els seus pares havien mort; ella venia de Bohèmia amb tota la seva família i es va instal·lar en una granja propera. A tots dos se’ls obria al davant un món nou i ens regalen aquesta història d’amistat. En Jim queda fascinat per la personalitat de l’Àntonia, un dels personatges més suggestius de Willa Cather. Forta i sensible, intel·ligent i crèdula, descobreix la duresa de la vida dels pioners, que han de conquerir la terra amb les aixades, la crueltat de la condició humana, que la toca de prop, però també la bondat de les persones, que la salva. Aquesta és una història de solidaritat. La solidaritat entre els nouvinguts i els que ja hi eren. La solidaritat que fa aixecar un país que ho ha oblidat i és a punt de fer-nos-ho oblidar a tots. La solidaritat que ens salvarà i que només pot néixer d’una amistat com la d’en Jim i l’Àntonia, perquè «la felicitat és això: dissoldre’s en un tot complet i grandiós». Cal Carré ha publicat La meva Àntonia, de Willa Carther, en la traducció Esther Tallada. Us n'oferim 14 fragments:
1. Jo llavors només era una cosa plantada al sol i el notava, com les carbasses, i no volia ser res més. Era del tot feliç. Potser és així com ens sentim quan ens morim i passem a formar part d’un tot, ja sigui sol i aire, o bondat i coneixement. En qualsevol cas, la felicitat és això: dissoldre’s en un tot complet i grandiós.
2. En el somriure d’aquell home mentre escoltava hi havia tantíssima tristor, tanta pena per totes les coses, que no l’he oblidat mai.
3. L’avi tenia molta traça a dir les coses de manera senzilla i commovedora. Com que era tan curt de paraules, les que deia tenien una força especial: no estaven gastades i deslluïdes de tant fer-les servir.
4. No se sap mai els trets de caràcter que pot fer aflorar la pobresa en les persones.
5. El senyor Shemirda era tan infeliç que no havia pogut continuar vivint.
6. La Lena recordava casa seva com un lloc on sempre hi va haver massa criatures, un home amargat i muntanyes de feina acumulant-se al voltant d’una dona malalta.
7. La Tiny estava satisfeta del seu èxit, però no li era motiu de felicitat. Se li havia fet malbé la capacitat d’interessar-se per res.
8. De vegades tinc la sensació que no haig de viure gaire temps més, i per això aprofito al màxim cada un dels dies d’aquesta tardor.
9. Fixa’t, ¿veus, el pare?; mira que en fa, de temps, que és mort, i en canvi per a mi és més real que gairebé ningú altre. No surt mai de la meva vida. No paro d’explicar-li coses i de demanar-li què en pensa. Com més gran em faig, més el conec i més l’entenc.
10. ¿No ho trobes meravellós, Jim, que hi hagi gent que puguin ser tan importants l’un per a l’altre? No saps com me n’alegro, que quan érem petits ens tinguéssim l’una a l’altre.
11. Suposo que tothom hi pensa, en temps passats, fins i tot els que són més feliços.
12. Al llarg de vint anys atapeïts d’esdeveniments, un acaba renunciant a moltes il·lusions i ideals. Jo no volia perdre els de la meva infantesa. Hi ha records que són realitats, i que són millors que cap altra cosa que et pugui tornar a passar.
13. Ara que tinc fills, matar em fa molta angúnia. Només de retorçar el coll d’una oca vella ja quedo mig marejada. És curiós, ¿oi, Jim?
14. A mi treballar no em fa res, si així m’estalvio la tristor.
La meva Àntonia
Willa Cather
Títol original: My Ántonia (1918)
Primera edició: febrer 2026
© de la traducció, Esther Tallada, 2026
© de l'edició, Cal Carré, Editorial Artesana, SCP, Barcelona, 2026
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
