Virginia Woolf es va suïcidar en un riu prop de casa seva, a Sussex, el 28 de març de 1941, als 59 anys. El llibre La mort de la Virginia (publicat per Cal Carré en la traducció de Marta Pera Cucurell) recull, a banda de tres contes de l'escriptora, com el seu marit, Leonard Woolf, va viure aquesta tragèdia: "L'endemà, el divendres 28 de març, jo era al jardí i em pensava que ella era a casa. Però a la una, quan vaig entrar per dinar, ella no hi era. Vaig trobar aquesta carta a la repisa de la llar de foc de la sala d'estar":
Estimat,
Tinc la certesa que torno a embogir. Sento que no serem capaços de passar per una altra d'aquestes temporades horribles. I aquest cop no em refaré. Començo a sentir veus i no em puc concentrar. Així que faré el que considero que és el millor. M'has donat la felicitat més gran possible. Has sigut, en tots els sentits, tot allò que algú pot ser. No crec que dues persones poguessin haver sigut més felices fins que va arribar aquesta malaltia terrible. No puc lluitar més. Sé que t'estic esguerrant la vida, que sense mi podries treballar. I ho faràs, ho sé. Ja ho veus, no puc ni escriure això com cal. No puc llegir. El que et vull dir és que tota la felicitat de la meva vida te la dec a tu. Has sigut absolutament pacient i extraordinàriament bo amb mi. Ho vull dir; tothom ho sap. Si algú m'hagués pogut salvar hauries estat tu. Tot m'ha fugit, tret de la certesa de la teva bondat. No puc continuar esguerrant-te la vida.
No crec que dues persones puguin ser més felices del que ho hem sigut nosaltres.
V**
La mort de la Virginia
© Leonard Woolf
Títol original: «Virginia’s death», capítol primer de The Journey not the Arrival Matters (1969)
Primera edició: febrer de 2025
© de la traducció, Marta Pera Cucurell, 2025
© de l’edició, Cal Carré. Editorial Artesana, SCP, Barcelona, 2025
Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.
