Anne Carson (Toronto, 1950), poeta, assagista, traductora i especialista en literatura clàssica, ha guanyat el premi Nobel de literatura 2026. Considerada una de les veus més singulars de la literatura contemporània, la seva obra desdibuixa les fronteres entre poesia, narrativa, assaig i teatre, i fa dialogar els mites grecs amb les inquietuds del present. L'amor, el desig, la pèrdua i el dol travessen una escriptura tan erudita com lliure, que no deixa d'experimentar amb el llenguatge i les formes literàries.
L'assaig narratiu La bellesa del marit, traduït en català per Núria Busquet i publicat per Vaso Roto, està estructurat en vint-i-nou tangos. En aquesta obra, Carson demostra el seu enginy per idear gèneres híbrids prenent com a base, en aquesta ocasió, el vers lliure, l'assaig i el tango. El gènere musical és el component perfecte per narrar la història d'un matrimoni que s'enfonsa —un tango, com el matrimoni, és una cosa que un ha de ballar fins al final, defensa la canadenca— i fer-ho de manera original, mordaç i il·luminadora, com si fos la primera vegada que la poesia —la d'avui i la de sempre— examina l'amor. Us n'oferim el setè tango:
La bellesa del marit
VII. PERÒ PER HONORAR LA VERITAT QUE ÉS DIVINA I SUAU I VIU ENTRE ELS DÉUS HEM DE (AMB PLATÓ) BALLAR EN LA MENTIDA QUE VIU A SOTA ENTRE LA MASSA DELS HOMES TRÀGICS I ESQUERPS
Tot mite és un patró adornat,
una proposició de dues cares
que permet a l’usuari dir una cosa i voler-ne dir una altra, portar una doble [vida.
D’aquí la noció primitiva en el pensament clàssic que tots els poetes són [mentiders.
I de les veritables mentides de la poesia
va regalimar una pregunta.
Què connecta realment les paraules amb les coses?
No gaire, va decidir el meu marit
i va procedir a fer servir el llenguatge
de la manera com segons Homer els déus ho acostumen a fer.
Els déus coneixen totes les paraules humanes però per a ells tenen [significats totalment diferents paral·lels als nostres.
Premen l’interruptor quan volen.
El meu marit mentia en tot.
Diners, reunions, amants,
on havien nascut els seus pares,
la botiga on es comprava les camises, com s’escrivia el seu nom.
Mentia quan no calia mentir.
Mentia quan ni tan sols li convenia.
Mentia quan sabia que sabien que mentia.
Mentia quan això els trencava el cor.
El meu cor. El cor d’ella. Sovint em pregunto què se’n va fer, d’ella.
The Beauty of the Husband
VII. BUT TO HONOR TRUTH WHICH IS SMOOTH DIVINE AND LIVES AMONG THE GODS WE MUST (WITH PLATO) DANCE LYING WHICH LIVES DOWN BELOW AMID THE MASS OF MEN BOTH TRAGIC AND ROUGH
All myth is an enriched pattern,
a two-faced proposition,
allowing its operator to say one thing and mean another, to lead a double life.
Hence the notion found early in ancient thought that all poets are liars.
And from the true lies of poetry
What really connects words and things?
Not much, decided my husband
and proceeded to use language
in the way that Homer says the gods do.
All human words are known to the gods but have for them entirely other meanings
alongside our meanings.
They flip the switch at will.
My husband lied about everything.
Money, meetings, mistresses,
the birthplace of his parents,
the store where he bought shirts, the spelling of his own name.
He lied when it was not necessary to lie.
He lied when it wasn’t even convenient.
He lied when he knew they knew he was lying.
He lied when it broke their hearts.
My heart. Her heart. I often wonder what happened to her.
La bellesa del marit
© Anne Carson
Títol original: The Beauty of the Husband
© d’aquesta edició, Vaso Roto Ediciones, 2023
© de la traducció, Núria Busquet Molist, 2023
