¿Què tenen a veure el seny i la rauxa amb l'arquitectura? ¿És possible que dos conceptes tan associats a la manera de ser dels catalans serveixin també per explicar els edificis que s'han construït al país al llarg de l'últim segle i mig? Aquesta és la pregunta que es fa Seny i rauxa. Notícia de l'arquitectura catalana, el llibre escrit per Carme Ribas i Joan Roig, i publicat per Barcelona Llibres amb motiu de l'exposició que es pot visitar al Disseny Hub Barcelona fins al 6 de setembre. És molt més que un catàleg, perquè convida a mirar l'arquitectura catalana des d'una perspectiva diferent. L'exposició n'és el punt de partida, però el llibre mira més lluny: ¿hi ha alguna cosa que uneixi cent cinquanta anys d'arquitectura catalana? ¿Hi ha una manera pròpia d'entendre i construir el país que hagi perdurat al llarg del temps?
Per respondre aquesta qüestió, els arquitectes Carme Ribas i Joan Roig, tornen a posar damunt la taula una pregunta que fa dècades que ocupa arquitectes, historiadors i filòsofs. Però no ho fan sols: el llibre recupera les veus més influents del pensament arquitectònic i cultural català, com Alexandre Cirici, Jaume Vicens Vives, Josep Ferrater Mora, José Antonio Coderch, Oriol Bohigas, Helio Piñón o Ignasi de Solà-Morales. I s’hi afegeixen dos assaigs escrits expressament per a aquesta edició: Sentit i sensibilitat, de Xavier Monteys, i Per fi una dialèctica possible, d'Àngela Molina, que amplien la reflexió sobre la identitat de l'arquitectura catalana i el binomi entre seny i rauxa.
Sobre l'elecció d'aquest títol, Carme Ribas i Joan Roig diuen: «Seny i rauxa és una de les idees que més sovint s'utilitza per descriure el caràcter català. Diversos pensadors, com Jaume Vicens Vives, n'han escrit. És un títol que vol incloure, de manera no explícita, la pregunta que planteja l’exposició sobre si hi ha una manera de fer pròpia de l’arquitectura catalana i si existeixen elements que constitueixen arcs de continuïtat a través dels temps. Entenent que el seny i la rauxa moltes vegades van de la mà, trobarem aquestes dues característiques entrelligades en moltes de les obres presentades».
El llibre no avança en línia recta. Salta d'una època a una altra, posant en relació edificis que semblen no tenir res a veure. Els exemples que recull apunten en la direcció que hi ha un tarannà de fer català que va entre la mesura i l'atreviment. També subratlla que l’arquitectura catalana s’ha construït sempre en relació amb el que passava a Europa i al món. Per exemple, la façana exuberant de Gaudí conviu amb la sobrietat mediterrània de Coderch; l'audàcia d'Enric Miralles es troba amb l'atenció pel lloc i pels materials que reapareix en obres contemporànies com la Sala Beckett de Flores & Prats o els projectes d'H Arquitectes.
Els autors en diuen: «L’arquitectura catalana sempre ha estat atenta al que passava fora del país i, ara més que mai, per la facilitat i immediatesa de la comunicació global. De tota manera, també podem trobar coincidències i continuïtats en maneres de fer que no estan tan clarament evidenciades en altres arquitectures. La barreja entre innovació i tradició hi és sempre molt present, com també, un pensament molt lligat a les tècniques artesanals i als materials propers i l’atenció al lloc on s’implanta. Gràcies a les característiques polítiques del nostre país, podem afirmar que l’arquitectura catalana manté una forta impremta de caràcter civil i interès en el desenvolupament acurat de programes domèstics. Però, més enllà d’aquestes qüestions, el que vol fer l’exposició és interpel·lar al visitant perquè es faci ell mateix la pregunta a la vista dels materials exposats i en tregui conclusions pròpies».
A més a més, l'exposició i el llibre s'emmarquen en la celebració de Barcelona 2026 Capital Mundial de l'Arquitectura, una cita impulsada per la UNESCO i la Unió Internacional d'Arquitectes que convertirà la ciutat de Barcelona en la capital mundial de l’arquitectura. En aquest context, la projecció internacional del projecte tindrà continuïtat amb la seva presència a la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2027.
Seny i rauxa. Notícia de l'arquitectura catalana
© Joan Roig, Carme Ribas, Àngela Molina, Xavier Monteys et al.
© d’aquesta edició, Barcelona Llibres, 2026
© Ajuntament de Barcelona - Institut de Cultura - Disseny Hub Barcelona
