La vinya i el vi han modelat el paisatge, l’economia i la manera de ser de les terres de Lleida. Del Pirineu a la plana, el vi esdevé història, cultura i identitat. Un patrimoni viu que ha crescut amb l’esforç de moltes generacions i que avui combina tradició, innovació i compromís amb el territori. A través d’un relat que uneix passat i present, Una terra de vins, escrit per Enric Vicedo-Rius i editat per Pagès Editors, mostra la vitalitat d’un sector que treballa amb passió per oferir productes de qualitat i amb una projecció internacional cada vegada més gran. Aquest llibre és un homenatge als viticultors, cellerers, sommeliers i restauradors que fan dels vins de Lleida un orgull compartit.
Rifem dos lots que inclouen un exemplar d'aquest llibre i dues ampolles de vins DO Costers del Segre: una de blanc, (Xirivino 2024, del celler Mas d’en Roy), i una de negre (Garnatxa de Cérvoles 2024, de Cérvoles Celler). Hi podeu participar a través del post que n'hem fet a Facebook i Instagram. Us oferim l'inici del llibre:
Origen i història de la vinya i el vi a les terres de Lleida
La història de la vinya i del vi a les terres de Lleida comprèn un període força ampli. Trobem moltes evidències que ens permeten conèixer, per exemple, com es va introduir el vi a la zona, qui van ser les persones que van aconseguir interessar-hi els productors locals o quines són les zones que aquests pioners van prendre de referència.
En l’època ibèrica, en una economia centrada en els cereals, el vi va passar a ser un aliment més que donava força als segadors quan, per exemple, calia retirar la collita al més aviat possible per evitar que una tempesta la perjudiqués. Una altra mostra del rol d’aquest producte en la nostra cultura ens la donava el metge Arnau de Vilanova qui, en època medieval, referia els beneficis del vi per a la salut, motiu pel qual se’n donava als malalts dels hospitals o formava part de la dieta que oferien les pies almoines als pobres que hi acudien.
Alguns aspectes, com ara la pervivència d’algunes festes relacionades amb el vi, ens donen prova de la importància d’aquest aliment en la nostra cultura. La tradició cultural contemporània, per exemple, ens evidencia que la verema, una tasca assignada a noies joves, era un fet social de primer ordre. A les zones de més especialització vitícola, quan s’havia de veremar, les joves de cada poble i les dels pobles veïns formaven colles i així guanyaven uns ingressos. De vegades, a les nits, hi havia ball, fet que donava l’oportunitat de relacionar-se amb nois del poble. L’impacte de les tasques del cultiu de la vinya i la producció de vi sobre la vida social ens conviden a preguntar-nos des de quan existien aquestes realitats.
Primeres evidències del cultiu de la vinya a les terres de Lleida
Els estudis realitzats en els darrers anys, i sobre els quals es basa aquest repàs històric que segueix, han aportat poques noves evidències sobre el cultiu de la vinya en les etapes històriques més antigues, com ara la ibèrica i la romana. Això no obstant, cal plantejar la hipòtesi que la nostra història en aquestes etapes és segurament més rica del que sembla.
Al jaciment de Cova Punta Farisa, a Fraga, datat cap al 1400 aC, s’han trobat llavors carbonitzades d’una varietat silvestre de Vitis vinifera no apta per al consum. Aquest fet evidencia l’existència d’una espècie que, degudament adaptada per la pagesia, podia donar una collita de raïm d’ús alimentari i ser emprada per a la producció de vi
Durant les primeres etapes del jaciment dels Vilars d’Arbeca, hi trobem una minsa presència de vinya, però en l’època ibèrica esdevé relativament abundant. S’hi han trobat parts d’instruments, com ara un jaç de premsa de biga del segle v aC —un dels més antics de Catalunya—, i nombrosos pinyols de raïm embeguts (conservats en aigua) que hi havia al pou cisterna.
La vall de l’Ebre i la costa van ser les zones a través de les quals aquest cultiu es va introduir a les terres de Lleida, ja en el segle vii aC. Al poblat dels Estinclells (Verdú) s’ha trobat també, en el mateix lloc on funcionava, un jaç de premsa del segle III aC amb pinyols de Vitis vinifera ssp vinifera del seu entorn.
A tot el nord peninsular, i per tant també a les terres de Lleida, en un primer moment hi ha menor diversitat de cultius respecte de la part meridional de la península Ibèrica, on el raïm fou, amb el temps, el producte amb més difusió, fins i tot comercial. Durant el primer mil·lenni a. de la n. e. hi hagué una transferència dels nous cultius des del sud cap al nord peninsular.
Una terra de vins
© dels textos: els seus autors corresponents, 2025
© del pròleg: Joan Talarn Gilabert, 2025
© de les fotografies: Santi Iglesias (SI), Marc Castelló (MC), Jordi Peró (JP), Rafa Gimena (RG), Gilbert Bages (GB) i Jordi Rulló (JR), 2025
© dels mapes: Insitu-Patrimoni i Turisme, 2025
© d’aquesta edició: Pagès Editors, S L, 2025
"Tast editorial i sorteig" és una secció que fem en col·laboració amb editorials per tastar llibres d'actualitat i fer-ne arribar exemplars als lectors que tinguin ganes de participar-hi (i, si pot ser, guanyar).
