El Món d'Ahir
"El Món d’Ahir" és una secció per donar a conèixer articles concrets de la revista del mateix nom.
El Món d'Ahir
Com s'imaginaven l'any 2000 el 1899?
Sortegem 4 exemplars del número amb què El Món d'Ahir mira el demà
El Món d'Ahir
L'home que parlava amb les abelles
Salvador volia escatir què guiava les abelles a anar a un lloc o un altre
El Món d'Ahir
El negoci del sucre
Ha estat el rei del descans del treball industrial, acompanyat del tabac
El Món d'Ahir
A l'ombra de Chanel: dones sense patrons
La dona quedava engarjolada en la cotilla, el mirinyac, els enagos o el polissó
El Món d'Ahir
La cara partida
Sortegem dos exemplars del número d'«El Món d'Ahir» dedicat als feliços anys vint
En veu alta
Molt he estimat i molt estimo encara
Des de la intensitat d'una mirada/ o bé des de l'escuma d'un sol bes
En veu alta
Per a una «suite» algueresa
Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps
Barcelona Llibres
¿Què van dir Virginia Woolf, Carlos Gardel i Simone de Beauvoir de Barcelona?
Us oferim 14 de les més de 1.200 cites sobre la ciutat que va recollir el cronista Lluís Permanyer
Barcelona Llibres
¿Existeix una manera de fer i entendre l’arquitectura catalana?
Un llibre, publicat amb motiu de l'exposició ‘Seny i rauxa’, recorre 150 anys de construcció al país per respondre a un interrogant que fa dècades que arquitectes i pensadors es plantegen
Barcelona Llibres
El Park Güell amb ulls nous
Un llibre explica com Antoni Gaudí i Eusebi Güell van unir arquitectura, natura i ciutat
Contracoberta
Tot allò que una tarda morí amb els astronautes
Laura Ferrero investiga el divorci dels seus pares per entendre millor la pròpia història
Contracoberta
Algun dia, de tot això, res
El dia que ha de bufar set espelmes, la protagonista de «La mestra i la Bèstia» d'Imma Monsó té una revelació
Contracoberta
Les guerres ens agraden
La sensació d'eufòria al principi és secreta i callada, es va tornant intensa i al final s'apodera de tothom
Tast editorial
Cada dona que estimava m'ensenyava a estimar-ne una altra
«El que podem aprendre del passat ho hauríem d'haver après en el passat, perquè després ja és massa tard», escriu Theodor Kallifatides a ‘L’amor’
Tast editorial
El meu marit mentia en tot
Reproduïm un tango de ‘La bellesa del marit’, d'Anne Carson, guanyadora del premi Nobel de literatura 2026
Deixa'm que hi pensi
La boja de casa
D'aquesta persona amb qui cuinem, criem, compartim, construïm, follem o el que sigui potser podem dir-ne ventosa, clip, trosset de velcro o de cel·lo, agulla d’estendre o imant
Deixa'm que hi pensi
Civilització o barbàrie
Té un fill, es posa malalta de pena i la ràbia del marit provoca un accident que li mata la criatura i la fa tornar boja
Deixa'm que hi pensi
«Crossa, fes-me d'ala»
Dedicar-se a la cura és anar fins a un verb important i diàfan, utilíssim i pràctic i fins i tot radical, significatiu i magnífic, el puntal de la vida i el contrapès de la violència i el mal
Foto de perfil
Una alegria fatal
Pocs llibres contagien tanta joia, tant de gaudi, tanta exultació com ‘Un aprenentatge o el llibre dels plaers’ de Clarice Lispector
Foto de perfil
No és el mateix ser bilingüe que ser bilingüe
El problema no és parlar dues llengües, sinó quines són aquestes dues llengües que parles
Foto de perfil
Odio ser escriptor
Mario Bellatín Bellatin no es podia imaginar a ell mateix ordint trames, esbossant finals i construint perfils de personatges
De teves a meves
Per no perdre el costum
Em vull deixar de tenyir els cabells, vull arraconar les inseguretats, vull esborrar records aspres
De teves a meves
L'única explicació assenyada
Sonava una ambulància i jo ensumava infarts, accidents domèstics, bassals de sang
De teves a meves
Vaig fer ciències pures
Sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana
Lletres sobre lletres
Quan el pare va perdre les paraules
L’accident cerebral canvia la vida de qui el pateix i de tots els qui l'acompanyen
Lletres sobre lletres
On tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen
El que més ràpidament permet renéixer un entorn natural, per molt que hagi estat maltractat, és precisament que no hi hagi presència humana
Lletres sobre lletres
¿Serem menys lliures el 2025?
El cansament és una forma de claudicació, de renúncia a l’esperit crític: davant nostre s’obre l’era del totalitarisme de la indiferència
La llibreria llegeix
Com estimar
La llibreria Sant Jordi recomana «Cartes a un jove poeta» de Rainer Maria Rilke
La llibreria llegeix
Burlar-se de l'art elitista
La llibreria Fatbottom recomana «Star» de Nacho García
La llibreria llegeix
Els nens dolents
La llibreria Barra/Llibre recomana «República luminosa» d'Andrés Barba
!["Jero[glíf]ic", d'Ali Smith](https://www.catorze.cat/uploads/s1/12/97/05/91/ali-smith_30_252x189.jpeg "\"Jero[glíf]ic\", d'Ali Smith")
Tast editorial i sorteig
Un cant a l'esperança
Sortegem 4 exemplars de Jero[glíf]ic, d'Ali Smith, una novel·la que ens proposa una altra manera de mirar la vida
Tast editorial i sorteig
Una terra de vins
Rifem dos lots amb dues ampolles DO Costers del Segre i amb un llibre que ens passeja entre vinyes
Tast editorial i sorteig
El quadre de Dorian Gray
Sortegem 4 exemplars de l'obra que va portar Oscar Wilde a la presó
Rodoreda selecta
Les 14 flors de Mercè Rodoreda
La senyora es deia Carolina i perquè se'n deia tenia moltes carolines en el jardí
Rodoreda selecta
Mercè Rodoreda: «He fet el pregó per ser barcelonina, per dir-me Mercè i per dur Catalunya dintre meu»
Reproduïm el pregó que l'escriptora va llegir el 1980 al Saló de Cent
Rodoreda selecta
Els personatges de «Mirall trencat»
14 de les fitxes en què Mercè Rodoreda va anotar a màquina detalls de la novel·la
Poesia dibuixada
Faràs dos trucs i t'obriré la porta
Amb tota la tendresa, et faré asseure/ en un dels vells seients que compartíem
La llibreta de Miquel Martí i Pol
I, sobretot, no oblidis que el teu temps...
El teu lloc només tu pots omplir-lo
La llibreta de Miquel Martí i Pol
Truita
El poemari va ser fruit de la visita que va rebre a casa seva d’un centenar d’alumnes d’Esparreguera
Dibuixacontes
La Caputxeta vermella
Què t’ha passat? Per a què són aquestes orelles tan grosses que tens?
Dibuixacontes
Els músics de Bremen
Quan van arribar a la casa van veure un grup de lladres que preparaven un sopar fastuós
Antídot contra la vanitat
El Canal d’Urgell
Ella, àgil com una gasela, es va enfilar a l’estructura de ferro i va començar a caminar-hi aixecant ara un peu ara l’altre, equilibrant el pes del cos amb els braços desplegats
Antídot contra la vanitat
Abans s’escrivien cartes
Llegida la correspondència entre els dos historiadors de la literatura catalana més rellevants del segle xx, el meu entusiasme per ells ha crescut encara més
Antídot contra la vanitat
La discreció de plegar a temps
Admira el coratge de Julian Barnes i d’Alice Munro, perquè es necessita coratge per reconèixer que ja ho has dit tot i que a partir d’un determinat moment val més callar
El meu clàssic català
«Em va impressionar la cadira que es fa el Quimet»
El traductor Arnau Barios explica per què ‘La plaça del Diamant’ és el seu clàssic català preferit
Llegir per gust
Cartes sobre llars que s'enyoren
Ginzburg ens presenta altres maneres de pertànyer i d'estimar: un antic amant que acaba sent millor amic i confident, la cunyada vídua que passa a ser muller, un marit que accepta les banyes sense escarafalls
La tercera persona
Jesús Moncada, l'home normal
L'escriptor era una deliciosa anomalia: un home de poble a Barcelona, un esquerp de rialla generosa
La tercera persona
Josep Palau i Fabre, el Pelut
M'acomiado d'ell amb regust de culpabilitat: l'he portat a uns anys ignominiosos
La tercera persona
Jesús Moncada
Era l'autor més deliberadament localista del moment però, alhora, el més universal
Kamakura
La pau en la guerra, el ritme literari en el terror
És possible sistematitzar la molla que activa l'escriptura literària per convertir-la en un àbac
Kamakura
Què passa a les novel·les
Veritat és el que som capaços de comprendre profundament i ens agermana
Kamakura
Una novel·la, quatre objectius
Com aconseguir, doncs, que un món escrit romangui sempre viu?
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 17/06/2014
Galeria fotogràfic d'un viatge poètic i turístic
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 16/06/2014
El cant i el ball flamenc tenen molta presència en la vida cultural japonesa
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 15/06/2014
Els poetes de haikus i els poetes de no haikus no es tenen gaire estima mútuament
Celebrar el tiberi
Postals (de rol) d’aquest estiu
I va ser una de les hores més intensament divertides que hem passat aquest estiu amb els nanos
Celebrar el tiberi
L'estranya respiració de Cristina Garcia Molina i el terror de Trophy Dark
Precisament perquè sabem que l’existència pot pesar, juguem a jocs terribles com aquest
Celebrar el tiberi
Noceà, el còmic distòpic (però optimista) d’Efa
El dibuixant i escriptor Ricard Fernández anima els joves a fer-se seu el món
La principal
A ulls clucs
«L'endemà de la teràpia» de Ramon Mas va més enllà de la sàtira sobre l’estafa d’algunes teràpies
La principal
La bombolla dels perdedors
«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort
Tast del tast
Tal com el brau que fuig cap al desert
No tornaré fins que s’haja ben fos/ la por que m’impedeix de ser feliç
Tast del tast
Plaer i amor, que engendren el desig
El metge savi no pren el cas per joc/ si la febre no s’exterioritza
25 anys sense Montserrat Roig
El darrer sí
Aquesta Constitució no és la meva. A mi ningú no m’ha preguntat si m’agrada Espanya o no
25 anys sense Montserrat Roig
La mort del dictador
Franco: t’has merescut l’odi immens que has suscitat
25 anys sense Montserrat Roig
Novel·la de paisatges humans
A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica
