El Món d'Ahir
"El Món d’Ahir" és una secció per donar a conèixer articles concrets de la revista del mateix nom.
En veu alta
Molt he estimat i molt estimo encara
Des de la intensitat d'una mirada/ o bé des de l'escuma d'un sol bes
En veu alta
Per a una «suite» algueresa
Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps
Barcelona Llibres
Colm Tóibín: «Vaig aprendre català per saber què reivindicava la gent al carrer»
L'Ajuntament de Barcelona i Ara Llibres reediten l’assaig que l’irlandès va dedicar a la capital catalana
Barcelona Llibres
El Rebombori del Pa: la gran revolució que les dones van fer a Barcelona
Un llibre explica una de les protestes més desconegudes de la ciutat
Barcelona Llibres
Juga amb els gegants i les bèsties de Barcelona
Descobrim dos llibres amb què petits i grans podran conèixer les tradicions de la ciutat
Contracoberta
Tot allò que una tarda morí amb els astronautes
Laura Ferrero investiga el divorci dels seus pares per entendre millor la pròpia història
Contracoberta
Algun dia, de tot això, res
El dia que ha de bufar set espelmes, la protagonista de «La mestra i la Bèstia» d'Imma Monsó té una revelació
Contracoberta
Les guerres ens agraden
La sensació d'eufòria al principi és secreta i callada, es va tornant intensa i al final s'apodera de tothom
Tast editorial
Pedrolo i el dret dels catalans de ser catalans a casa seva
Fa angúnia de constatar que, en situacions feixistes o pròximes al feixisme, els colonitzadors, ben sovint, tenen a favor seu el pensament de l’esquerra
Tast editorial
Acabar una relació sense parlar
Això es constata en el nou «món feliç» de les cites per internet, en què la gent no torna les trucades, no es presenta a les cites, interromp l’intercanvi de missatges sense explicacions
Tast editorial
Girona segons Josep Pla
Hi ha una samfaina de pagesos, de marxants, de gent tarada que ve a veure el metge, de picaplets i de pobres
Deixa'm que hi pensi
El meu dòberman predilecte
Marc Cerdó dona forma a una conversa amb la mare que mai va poder tenir lloc i que esdevé, com explica ell mateix, un exorcisme
Deixa'm que hi pensi
El misteri de dins
«Els ocells» de Tarjei Vesaas és un llibre que s’endinsa en la frontera cruel que separa dos grups: aquí els diferents i difícils i allà la resta
Deixa'm que hi pensi
El dolor
No hi ha cosa més salvatgement subjectiva que un mal que tenim i que una nafra que ens destrossa i forada, que ens constitueix i ens explica
Foto de perfil
Referents
M’ha agradat llegir que hi ha quatre tipus d’home de qui, segons l’escriptor italià Pier Vittorio Tondelli, un marica es pot enamorar
Foto de perfil
Escriure a la fi del món
I és que l’esperança, recorda Eliane Brum, s’ha convertit en un objecte de consum més, una altra mercaderia
Foto de perfil
Crítics i escriptors
“Respectin i estimin el que és meu com si fos seu –deia Marina Tsvetàieva–. Aleshores podran ser els meus jutges”
De teves a meves
Per no perdre el costum
Em vull deixar de tenyir els cabells, vull arraconar les inseguretats, vull esborrar records aspres
De teves a meves
L'única explicació assenyada
Sonava una ambulància i jo ensumava infarts, accidents domèstics, bassals de sang
De teves a meves
Vaig fer ciències pures
Sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana
Kamakura
La pau en la guerra, el ritme literari en el terror
És possible sistematitzar la molla que activa l'escriptura literària per convertir-la en un àbac
Kamakura
Què passa a les novel·les
Veritat és el que som capaços de comprendre profundament i ens agermana
Kamakura
Una novel·la, quatre objectius
Com aconseguir, doncs, que un món escrit romangui sempre viu?
