¿Per què Ramon Llull ens segueix parlant avui?

Segles més tard, es constata aquesta necessitat d’apagar el volum de la tecnologia i tornar a sentir els sons de la natura

Ramon Llull. Una obra de Ricard Anckermann
Ramon Llull. Una obra de Ricard Anckermann

Al llibre Entenguem-nos per amor, l'escriptor Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) viatja vuit-cents anys enrere per conversar amb Ramon Llull (Palma de Mallorca, 1232 - 1316). Un viatge que, d'entrada, ens demostra que en la literatura el temps no existeix: la saviesa antiga de Llull endreça el món d'avui. Inspirant-se en una tria de seixanta-cinc versicles del Llibre d’amic e amat, Llorca escriu breus assaigs lírics. De manera que nosaltres, els lectors, som testimonis d'una conversa que confronta el desordre i la confusió del present amb la solidesa de l’univers lul·lià. "Llull es refereix a ell mateix com el foll per amor. Una definició personal que esdevé tota una ètica i una estètica, i una manera de concebre la condició humana", diu Llorca a la introducció. Amor i alteritat, soledat i plenitud, amistat i natura són alguns dels pols temàtics que ens acosten al geni creatiu del fundador de la literatura catalana.

Llorca subratlla que "Ramon Llull aprofundeix en l'ànima humana a través de l'amor, i aquest coneixement interior és un tresor. El Llibre d'amic e amat encara avui ens atreu perquè ens interroga i ens recorda que sempre anem rere la veritat de les coses que, en realitat, no és a altre lloc que en el nostre interior. I, en aquest viatge extern i intern, es produeix un perfeccionament del món. Des d'aquesta perspectiva, construeix un missatge d'esperança que avui dia és molt necessari". Llorca defensa que Llull és un autor clàssic perquè "va més enllà de la pròpia literatura i de la pròpia vida per crear noves realitats textuals, nous codis ètics i estètics. I, en la seva proposta, trobem allò que és fonamental per esdevenir un clàssic: el diàleg amb els que van viure fa molt de temps i amb els que vindran".

Aquest llibre ha estat publicat per Barcino a la col·lecció Mirades, un projecte editorial que apropa els grans textos clàssics als lectors d’avui. De fet, han estrenat La contracoberta, un pòdcast presentat per Clàudia Rius que ens permet conèixer amb profunditat i rigor els grans autors de la literatura catalana. 

Us oferim un tast d'Entenguem-nos per amor, i us convidem a assistir a la presentació del llibre que es farà el dijous 13 de novembre a les 19.00 h a la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet amb Eva Comas-Arnal.

DOTZE

Cantava l’ocell dins el jardí de l’amat. Arribà l’amic, i li digué a l’ocell: —Si no ens entenem per llenguatge, entenguem-nos per amor, perquè en el teu cant es representa als meus ulls l’amat.

Cantava l’ocell en lo verger de l’amat. Venc l’amic, qui dix a l’ocell: —Si no ens entenem per llenguatge, entenam-nos per amor, car en lo teu cant se representa a mos ulls mon amat.

El cant de l’ocell transporta a una harmonia celestial. És un llenguatge misteriós que condueix a la mateixa presència divina. Quan l’amic es dirigeix al jardí de l’amat on canta l’ocell, té clar que, tot i parlar llenguatges diferents, l’entesa és possible gràcies al llenguatge de l’amor, que està per sobre dels altres codis comunicatius.

Sant Agustí havia afirmat amb contundència:

Estima i fes el que vulguis. Si calles, callaràs amb amor; si crides, cridaràs amb amor; si perdones, perdonaràs amb amor. Si tens l’amor ben arrelat en tu, cap altra cosa excepte l’amor serà el teu fruit.

Llull sembla afegir complementàriament: «Parla amb amor i ens entendrem sempre». La raó és visionària: en els cants apareix als ulls de l’amic l’amat. La música és un llenguatge diví perquè crea una forma de l’amat en l’ésser humà. El fa present. L’art divinitza la visió humana.

Segles més tard, es constata aquesta necessitat d’apagar el volum de la tecnologia i tornar a sentir els sons de la natura. Tornar a apreciar en el cant dels ocells la màxima alteritat, l’amat.

Com ressona en aquestes línies la cançó popular catalana El cant dels ocells i el so prodigiós del vio loncel de Pau Casals! Llull i Casals, dos genis que, en segles diferents, en contextos diferents, van tenir clar que el llenguatge de l’amor crea l’entesa de la humanitat. A l’«entenguem-nos per amor» lul·lià, hi ha l’Himne de les Nacions Unides que va compon dre Casals a partir de la lletra del poeta W. H. Auden i que va estrenar a la mateixa seu de la institució el 24 d’octubre de 1971, data en què se li va lliurar la Medalla de la Pau.

Foll per amor, no hi havia les Nacions Unides, però en ple segle xiii vas defensar la pau des de la trobada de l’amic amb l’amat, des de l’harmonia còs mica d’un llenguatge universal: l’amor. I vas escriure com el cant dels ocells era missatger d’aquesta força divina en la terra.

I, potser, qui sap, ara estàs compartint la Medalla de la Pau amb el mestre Casals.

"Entenguem-nos per amor", de Vicenç Llorca

Entenguem-nos per amor

© Vicenç Llorca

© Editorial Barcino, 2025

© Col·lecció Mirades

Tast editorial és la manera com deixem degustar als nostres lectors un fragment o un capítol dels llibres que trobem que val la pena llegir.

Data de publicació: 10 de novembre de 2025
Última modificació: 10 de novembre de 2025
Subscriu-te al nostre butlletí
Subscriu-te al butlletí de Catorze i estigues al dia de les últimes novetats
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi
Dona suport a Catorze
Catorze és una plataforma de creació i difusió cultural, en positiu i en català. Si t'agrada el que fem, ajuda'ns a continuar.
Dona suport a Catorze