Deixa'm que hi pensi

"Deixa’m que hi pensi" és una secció de Blanca Llum Vidal en què reflexiona a partir de llibres i lectures diverses.

Foto: Annie Spratt
Deixa'm que hi pensi

«Crossa, fes-me d'ala»

Dedicar-se a la cura és anar fins a un verb important i diàfan, utilíssim i pràctic i fins i tot radical, significatiu i magnífic, el puntal de la vida i el contrapès de la violència i el mal
Blanca Llum Vidal
Foto: Alex Quezada
Deixa'm que hi pensi

Emancipació polirítmica

I aquest soroll desorganitzat i complex pot convertir-se en un impuls d’esperança en un temps reaccionari i dolent
Blanca Llum Vidal
Foto: Randy Tarampi
Deixa'm que hi pensi

La possibilitat

L’erotisme arrugat, transformat en teranyina o catifa i en vellut per xafar o en un gerro d’abans, de quan naixien les dunes, les abraçades complexes i la llenya i el pa
Blanca Llum Vidal
Clarice Lispector
Deixa'm que hi pensi

L'èxtasi de l'absència

El que fa és sentir un amor violent, una inclinació pertorbada i volcànica
Blanca Llum Vidal
Foto: Hrant Khachatryan
Deixa'm que hi pensi

El meu dòberman predilecte

Marc Cerdó dona forma a una conversa amb la mare que mai va poder tenir lloc i que esdevé, com explica ell mateix, un exorcisme
Blanca Llum Vidal
Foto: Ashe Walker
Deixa'm que hi pensi

El misteri de dins

«Els ocells» de Tarjei Vesaas és un llibre que s’endinsa en la frontera cruel que separa dos grups: aquí els diferents i difícils i allà la resta
Blanca Llum Vidal
Foto: Getty Images
Deixa'm que hi pensi

El dolor

No hi ha cosa més salvatgement subjectiva que un mal que tenim i que una nafra que ens destrossa i forada, que ens constitueix i ens explica
Blanca Llum Vidal
Foto: Zoshua Colah
Deixa'm que hi pensi

Un espoli feliç

"Veus al ras" de Sebastià Perelló és una història d’amor estampat a una paret solitària i un amor convertit en història, en mudesa que eixorda
Blanca Llum Vidal
L'actor Boris Karloff a la pel·lícula "La núvia de Frankenstein" (1935)
Deixa'm que hi pensi

¿On és el mal?

¿Som nosaltres, el monstre?
Blanca Llum Vidal
"Contradir la metàfora". A la foto: Maria-Mercè Marçal a casa seva
Deixa'm que hi pensi

Contradir la metàfora

Marçal, que comença parlant del càncer com d’un ou, se separa de la malignitat amb un sol vers
Blanca Llum Vidal
Foto: Johny Goerend
Deixa'm que hi pensi

Tenir fills o no tenir-ne

Hi ha qui considera, per militància climàtica, que portar més criatures a un món com aquest és un acte egoista
Blanca Llum Vidal
Foto: Christelle Prieur
Deixa'm que hi pensi

Un diàleg entre fidelitat i adulteri

Potser ja és hora que fem que les idees de monogàmia i de poliamor es mirin de cara per no rebutjar-se l'una a l’altra
Blanca Llum Vidal
Veure’n més
En veu alta
separator line section
Veure'n més
Sílvia Bel. Foto: David Ruano.
En veu alta

Mare i filla

L’has vetllada durant tota la nit/ i t’ajeus al seu llit al costat d’ella
Sílvia Bel
Barcelona Llibres
separator line section
Veure'n més
Contracoberta
separator line section
Veure'n més
img_2849
Contracoberta

Algun dia, de tot això, res

El dia que ha de bufar set espelmes, la protagonista de «La mestra i la Bèstia» d'Imma Monsó té una revelació
Eva Piquer
«Les guerres ens agraden». Il·lustració: Eva Armisén
Contracoberta

Les guerres ens agraden

La sensació d'eufòria al principi és secreta i callada, es va tornant intensa i al final s'apodera de tothom
Eva Piquer
Tast editorial
separator line section
Veure'n més
Carles Rebassa
Tast editorial

Prometeu de mil maneres

En el moment de veure’l, de veure’l en una panoràmica de veure’l, primer els turmells, els genolls, després el vermell de les bermudes i tot això, recordo que el cor em començà a rebentar
Redacció
Foto de perfil
separator line section
Veure'n més
Foto: Spencer Watson
Foto de perfil

Jo escullo l’amistat

I encara que jo sempre hagi defensat que no triem tant els amics com diem, sí que crec, ara, que quedar-nos compartint vida és una determinació
Pol Guasch
John Steinbeck
Foto de perfil

Fugir, fugir i després tornar

L’obra de John Steinbeck va d’aquestes anades i vingudes, dels retorns on no es retorna i de les fugides inevitables
Pol Guasch
Olivia Laing
Foto de perfil

Jardins i runes

Sarton va combinar l’escriptura (als matins) i la jardineria (a les tardes), en un equilibri perfecte de què volia dir estar viva
Pol Guasch
De teves a meves
separator line section
Veure'n més
Il·lustració d'Eva Armisén del text d'Eva Piquer "Per no perdre el costum", escrit en base al llibre "Mañana y tarde" de Jon Fosse i sobre els costums
De teves a meves

Per no perdre el costum

Em vull deixar de tenyir els cabells, vull arraconar les inseguretats, vull esborrar records aspres
Eva Piquer
Ciències pures, o lletres? Il·lustració d'Eva Armisén de "Vaig fer ciències pures", un text d'Eva Piquer basat en un fragment del llibre "La noia perfecta", de Nathalie Azulai.
De teves a meves

Vaig fer ciències pures

Sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana
Eva Piquer
Lletres sobre lletres
separator line section
Veure'n més
El parc d'atraccions de Prípiat, abandonat abans d'inaugurar-se arran del desastre de Txernòbil. Foto: Yves Alarie
Lletres sobre lletres

On tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen

El que més ràpidament permet renéixer un entorn natural, per molt que hagi estat maltractat, és precisament que no hi hagi presència humana
Marta Rovira Martínez
Foto: Curated Lifestyle
Lletres sobre lletres

¿Serem menys lliures el 2025?

El cansament és una forma de claudicació, de renúncia a l’esperit crític: davant nostre s’obre l’era del totalitarisme de la indiferència
Marta Rovira Martínez
La llibreria llegeix
separator line section
Veure'n més
1200_1560441192IMG_5952
La llibreria llegeix

Com estimar

La llibreria Sant Jordi recomana «Cartes a un jove poeta» de Rainer Maria Rilke
Redacció
1200_1559235734IMG_5886
La llibreria llegeix

Els nens dolents

La llibreria Barra/Llibre recomana «República luminosa» d'Andrés Barba
Redacció
Tast editorial i sorteig
separator line section
Veure'n més
Foto: Editorial Barcino
Tast editorial i sorteig

Senyor mestre, aquí li porto l’Estevet

Inculqui-li bones ideies, i ja sap què vol dir bones ideies: mirar a on passen els quartos, i seguir-los, i aturar-los honradament, i després saber-los guardar, perquè no els aturin els altres
Redacció
Rodoreda selecta
separator line section
Veure'n més
Poesia dibuixada
separator line section
Veure'n més
Cita amb el fred
Poesia dibuixada

Cita amb el fred

Era evident que estava desesperadament allí per tu
Redacció
La llibreta de Miquel Martí i Pol
separator line section
Veure'n més
1200_15444542441200_1543925630Truita001
La llibreta de Miquel Martí i Pol

Truita

El poemari va ser fruit de la visita que va rebre a casa seva d’un centenar d’alumnes d’Esparreguera
Redacció
1200_1539247793Picnic
La llibreta de Miquel Martí i Pol

Pícnic

Hi fa bategar unes ganes de viure i d'aprofitar el moment
Redacció
Dibuixacontes
separator line section
Veure'n més
caputxeta
Dibuixacontes

La Caputxeta vermella

Què t’ha passat? Per a què són aquestes orelles tan grosses que tens?
Redacció
david verdaguer
Dibuixacontes

El gat amb botes

—Quins prats tan preciosos que teniu, marquès de MiauMiau!
Redacció
1200_1519210641play_1519210601
Dibuixacontes

Els músics de Bremen

Quan van arribar a la casa van veure un grup de lladres que preparaven un sopar fastuós
Redacció
Antídot contra la vanitat
separator line section
Veure'n més
Foto: nikko macaspac
Antídot contra la vanitat

L’aliment de l’ànima

Pensa que moltes vegades es menysprea l’èxit no per malícia, sinó per pura enveja
Antònia Carré-Pons
Foto: Gulfer Ergin
Antídot contra la vanitat

¿Escrivim per vanitat o per necessitat?

Boris Cyrulnik explica que la capacitat de resiliència és fonamental per superar tota mena de situacions traumàtiques i argumenta que sempre hi ha esperança
Antònia Carré-Pons
Foto: Zane Lindsay
Antídot contra la vanitat

Cossos humans, un Cosdiví

Li ha explicat que és periodista cultural en excedència, li ha enumerat tots els mitjans en què havia treballat anys enrere, quan la seva vàlua era reconeguda i valorada
Antònia Carré-Pons
El meu clàssic català
separator line section
Veure'n més
La tercera persona
separator line section
Veure'n més
"Jesús Moncada, l'home normal", un text d'Anna Sàez il·lustrat per Matías
La tercera persona

Jesús Moncada, l'home normal

L'escriptor era una deliciosa anomalia: un home de poble a Barcelona, un esquerp de rialla generosa
Anna Sàez
1200_1465627403576_1398456209moncada
La tercera persona

Jesús Moncada

Era l'autor més deliberadament localista del moment però, alhora, el més universal
Anna Sàez
Kamakura
separator line section
Veure'n més
Un viatge literari atípic al Japó
separator line section
Veure'n més
990_1402930830image_5
Un viatge literari atípic al Japó

Ni haikus ni ventalls, 16/06/2014

El cant i el ball flamenc tenen molta presència en la vida cultural japonesa
Montserrat Costas
990_1402847795MC
Un viatge literari atípic al Japó

Ni haikus ni ventalls, 15/06/2014

Els poetes de haikus i els poetes de no haikus no es tenen gaire estima mútuament
Montserrat Costas
Celebrar el tiberi
separator line section
Veure'n més
Postals (de rol) d’aquest estiu
Celebrar el tiberi

Postals (de rol) d’aquest estiu

I va ser una de les hores més intensament divertides que hem passat aquest estiu amb els nanos
Jordi Benavente
La principal
separator line section
Veure'n més
1200_1606308782zoltan-tasi-j3_t57R6TZ4-unsplash
La principal

A ulls clucs

«L'endemà de la teràpia» de Ramon Mas va més enllà de la sàtira sobre l’estafa d’algunes teràpies
Míriam Cano
1200_1605006693pexels-myicahel-tamburini-1553783
La principal

La bombolla dels perdedors

«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort
Míriam Cano
1200_1583426323pexels-photo-3845293
La principal

Males mares

Matar un nen, diu l'autora en algun moment de la novel·la, és senzill
Míriam Cano
Tast del tast
separator line section
Veure'n més
El Món d'Ahir
separator line section
Veure'n més
futur
El Món d'Ahir

La idea de futur

Forma part de l’esforç dels humans per trobar sentit a la vida
Josep Ramoneda
25 anys sense Montserrat Roig
separator line section
Veure'n més
El darrer sí
25 anys sense Montserrat Roig

El darrer sí

Aquesta Constitució no és la meva. A mi ningú no m’ha preguntat si m’agrada Espanya o no
Redacció
Montserrat Roig, Franco
25 anys sense Montserrat Roig

La mort del dictador

Franco: t’has merescut l’odi immens que has suscitat
Redacció
Novel·la de paisatges humans
25 anys sense Montserrat Roig

Novel·la de paisatges humans

A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica
Redacció
Subscriu-te al butlletí de Catorze
Enviem cada setmana un tast de cultura i literatura en català per correu electrònic.
Subscriu-t’hi
Subscriu-t’hi