En veu alta
"En veu alta" és una secció de poemes recitats per l'actriu Sílvia Bel.
En veu alta
Molt he estimat i molt estimo encara
Des de la intensitat d'una mirada/ o bé des de l'escuma d'un sol bes
En veu alta
Per a una «suite» algueresa
Estimat/ Rosselló/ si podies/ venir/ amb la barca/ del temps
En veu alta
L’amor no és la joguina del temps
És com el sempre immòbil far/ que mira les tempestes i mai no es desfigura
En veu alta
Els amants
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,/ i tenim l’enyorança amarga de la terra
En veu alta
Mare, si fos mariner
Tot sol amb la meva barca/ iria a cercar l'amor/ per ports i cales llunyanes
En veu alta
Lletra a Dolors
Tants de records de tu se m'acumulen / que ni deixen espai a la tristesa
En veu alta
Covava l'ou de la mort blanca
Mare, no ploris per mi, mare./ No ploris per mi mare, plora amb mi
En veu alta
Si vens, amor, i jo no hi soc
Sobre els fogons, hi trobaràs/ les restes d’un silenci mal cuinat
Veure’n més
Barcelona Llibres
Colm Tóibín: «Vaig aprendre català per saber què reivindicava la gent al carrer»
L'Ajuntament de Barcelona i Ara Llibres reediten l’assaig que l’irlandès va dedicar a la capital catalana
Barcelona Llibres
El Rebombori del Pa: la gran revolució que les dones van fer a Barcelona
Un llibre explica una de les protestes més desconegudes de la ciutat
Barcelona Llibres
Juga amb els gegants i les bèsties de Barcelona
Descobrim dos llibres amb què petits i grans podran conèixer les tradicions de la ciutat
Contracoberta
Tot allò que una tarda morí amb els astronautes
Laura Ferrero investiga el divorci dels seus pares per entendre millor la pròpia història
Contracoberta
Algun dia, de tot això, res
El dia que ha de bufar set espelmes, la protagonista de «La mestra i la Bèstia» d'Imma Monsó té una revelació
Contracoberta
Les guerres ens agraden
La sensació d'eufòria al principi és secreta i callada, es va tornant intensa i al final s'apodera de tothom
Tast editorial
Pedrolo i el dret dels catalans de ser catalans a casa seva
Fa angúnia de constatar que, en situacions feixistes o pròximes al feixisme, els colonitzadors, ben sovint, tenen a favor seu el pensament de l’esquerra
Tast editorial
Acabar una relació sense parlar
Això es constata en el nou «món feliç» de les cites per internet, en què la gent no torna les trucades, no es presenta a les cites, interromp l’intercanvi de missatges sense explicacions
Tast editorial
Girona segons Josep Pla
Hi ha una samfaina de pagesos, de marxants, de gent tarada que ve a veure el metge, de picaplets i de pobres
Deixa'm que hi pensi
El meu dòberman predilecte
Marc Cerdó dona forma a una conversa amb la mare que mai va poder tenir lloc i que esdevé, com explica ell mateix, un exorcisme
Deixa'm que hi pensi
El misteri de dins
«Els ocells» de Tarjei Vesaas és un llibre que s’endinsa en la frontera cruel que separa dos grups: aquí els diferents i difícils i allà la resta
Deixa'm que hi pensi
El dolor
No hi ha cosa més salvatgement subjectiva que un mal que tenim i que una nafra que ens destrossa i forada, que ens constitueix i ens explica
Foto de perfil
Referents
M’ha agradat llegir que hi ha quatre tipus d’home de qui, segons l’escriptor italià Pier Vittorio Tondelli, un marica es pot enamorar
Foto de perfil
Escriure a la fi del món
I és que l’esperança, recorda Eliane Brum, s’ha convertit en un objecte de consum més, una altra mercaderia
Foto de perfil
Crítics i escriptors
“Respectin i estimin el que és meu com si fos seu –deia Marina Tsvetàieva–. Aleshores podran ser els meus jutges”
De teves a meves
Per no perdre el costum
Em vull deixar de tenyir els cabells, vull arraconar les inseguretats, vull esborrar records aspres
De teves a meves
L'única explicació assenyada
Sonava una ambulància i jo ensumava infarts, accidents domèstics, bassals de sang
De teves a meves
Vaig fer ciències pures
Sospito que ma mare hauria preferit que jo fos metge: ginecòloga, oncòloga, neurocirurgiana
Lletres sobre lletres
Quan el pare va perdre les paraules
L’accident cerebral canvia la vida de qui el pateix i de tots els qui l'acompanyen
Lletres sobre lletres
On tu veus lo desert, eixams de mons formiguegen
El que més ràpidament permet renéixer un entorn natural, per molt que hagi estat maltractat, és precisament que no hi hagi presència humana
Lletres sobre lletres
¿Serem menys lliures el 2025?
El cansament és una forma de claudicació, de renúncia a l’esperit crític: davant nostre s’obre l’era del totalitarisme de la indiferència
La llibreria llegeix
Com estimar
La llibreria Sant Jordi recomana «Cartes a un jove poeta» de Rainer Maria Rilke
La llibreria llegeix
Burlar-se de l'art elitista
La llibreria Fatbottom recomana «Star» de Nacho García
La llibreria llegeix
Els nens dolents
La llibreria Barra/Llibre recomana «República luminosa» d'Andrés Barba
Tast editorial i sorteig
La gran família de Club Editor
Us presentem "Maripasoula", "La porta del sol", "Els ocells", "K. L. Reich" i la darrera novel·la d'Antònia Carré-Pons
Tast editorial i sorteig
Clixés, sots feréstecs i Bernat Metge
Repassem alguns dels clàssics que ha impulsat l'Editorial Barcino
Tast editorial i sorteig
Nusos entre els dits
Llegim l'inici d'una novel·la que mostra les contradiccions entre Occident i Orient
Rodoreda selecta
Les 14 flors de Mercè Rodoreda
La senyora es deia Carolina i perquè se'n deia tenia moltes carolines en el jardí
Rodoreda selecta
Mercè Rodoreda: «He fet el pregó per ser barcelonina, per dir-me Mercè i per dur Catalunya dintre meu»
Reproduïm el pregó que l'escriptora va llegir el 1980 al Saló de Cent
Rodoreda selecta
Els personatges de «Mirall trencat»
14 de les fitxes en què Mercè Rodoreda va anotar a màquina detalls de la novel·la
Poesia dibuixada
Faràs dos trucs i t'obriré la porta
Amb tota la tendresa, et faré asseure/ en un dels vells seients que compartíem
La llibreta de Miquel Martí i Pol
I, sobretot, no oblidis que el teu temps...
El teu lloc només tu pots omplir-lo
La llibreta de Miquel Martí i Pol
Truita
El poemari va ser fruit de la visita que va rebre a casa seva d’un centenar d’alumnes d’Esparreguera
Dibuixacontes
La Caputxeta vermella
Què t’ha passat? Per a què són aquestes orelles tan grosses que tens?
Dibuixacontes
Els músics de Bremen
Quan van arribar a la casa van veure un grup de lladres que preparaven un sopar fastuós
Antídot contra la vanitat
Vergonya al Palau Ducal de Gandia
En obrir el taüt i contemplar en què s’havia transformat aquell cos que havia sigut tan bell, va prometre que mai més no tornaria a servir un senyor que fos mortal
Antídot contra la vanitat
El senyor Casaubon de ‘Middlemarch’
¿Què és «una gran ànima»? ¿Basta pensar que la tens, per tenir-la de debò?
Antídot contra la vanitat
Antídot contra la vanitat
I se sent petita, ridícula, per un moment voldria marxar, amagar-se a sota la taula, però pensa que alguna cosa ha de respondre
El meu clàssic català
«Em va impressionar la cadira que es fa el Quimet»
El traductor Arnau Barios explica per què ‘La plaça del Diamant’ és el seu clàssic català preferit
La tercera persona
Jesús Moncada, l'home normal
L'escriptor era una deliciosa anomalia: un home de poble a Barcelona, un esquerp de rialla generosa
La tercera persona
Josep Palau i Fabre, el Pelut
M'acomiado d'ell amb regust de culpabilitat: l'he portat a uns anys ignominiosos
La tercera persona
Jesús Moncada
Era l'autor més deliberadament localista del moment però, alhora, el més universal
Kamakura
La pau en la guerra, el ritme literari en el terror
És possible sistematitzar la molla que activa l'escriptura literària per convertir-la en un àbac
Kamakura
Què passa a les novel·les
Veritat és el que som capaços de comprendre profundament i ens agermana
Kamakura
Una novel·la, quatre objectius
Com aconseguir, doncs, que un món escrit romangui sempre viu?
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 17/06/2014
Galeria fotogràfic d'un viatge poètic i turístic
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 16/06/2014
El cant i el ball flamenc tenen molta presència en la vida cultural japonesa
Un viatge literari atípic al Japó
Ni haikus ni ventalls, 15/06/2014
Els poetes de haikus i els poetes de no haikus no es tenen gaire estima mútuament
Celebrar el tiberi
Postals (de rol) d’aquest estiu
I va ser una de les hores més intensament divertides que hem passat aquest estiu amb els nanos
Celebrar el tiberi
L'estranya respiració de Cristina Garcia Molina i el terror de Trophy Dark
Precisament perquè sabem que l’existència pot pesar, juguem a jocs terribles com aquest
Celebrar el tiberi
Noceà, el còmic distòpic (però optimista) d’Efa
El dibuixant i escriptor Ricard Fernández anima els joves a fer-se seu el món
La principal
A ulls clucs
«L'endemà de la teràpia» de Ramon Mas va més enllà de la sàtira sobre l’estafa d’algunes teràpies
La principal
La bombolla dels perdedors
«El càstig» de Guillem Sala explora les conseqüències de les marques que ens ha deixat la sort
Tast del tast
Tal com el brau que fuig cap al desert
No tornaré fins que s’haja ben fos/ la por que m’impedeix de ser feliç
Tast del tast
Plaer i amor, que engendren el desig
El metge savi no pren el cas per joc/ si la febre no s’exterioritza
El Món d'Ahir
Com s'imaginaven l'any 2000 el 1899?
Sortegem 4 exemplars del número amb què El Món d'Ahir mira el demà
El Món d'Ahir
L'home que parlava amb les abelles
Salvador volia escatir què guiava les abelles a anar a un lloc o un altre
25 anys sense Montserrat Roig
El darrer sí
Aquesta Constitució no és la meva. A mi ningú no m’ha preguntat si m’agrada Espanya o no
25 anys sense Montserrat Roig
La mort del dictador
Franco: t’has merescut l’odi immens que has suscitat
25 anys sense Montserrat Roig
Novel·la de paisatges humans
A la majoria dels escriptors els agrada la marginació, mentre això no els reporti misèria econòmica
