Massa joves per ser mares

Retrats de 14 noies que han de tenir cura dels fills quan haurien d'estar jugant o anant a l'escola

| 20/05/2016 a les 09:23h
Especial: Galeria
Arxivat a: Passadís, Pieter ten Hoopen, mare, fills, nens, #childmothers
Cada any, dos milions de nenes de menys de 15 anys tenen fills. Les conseqüències són directes: han de deixar l'escola, sovint es veuen obligades a casar-se i arriben a tenir problemes de salut molt greus, ja que els seus cossos encara no estan preparats per gestar i parir criatures. Són 70.000 nenes, d'entre deu i dinou anys, les que moren cada any per complicacions del part. L'organització pels drets de l'infant Plan International i United Nations Population Fund, a través del projecte #childmothers, mostra la vida que les nenes deixen enrere i la que comencen. Amb fotografies de Pieter ten Hoopen i entrevistes fetes per Sofia Klemming Nordenskiöld, pretenen fer visibles aquestes mares massa joves.

1. Lumilene, 15 anys, viu amb la seva filla de sis mesos, Clairina, i amb els pares en un camp de desplaçats interns creat després del terratrèmol a Haití (2010). El desastre natural va destruir casa seva. Als 14 Limilene va descobrir que estava embarassada. Volia desfer-se del nadó, però la seva mare no li ho va permetre. Va estar greument malalta durant quatre mesos i va haver de deixar l'escola. El part va durar 24 hores, però ella diu que no va tenir por. "L'hospital no em va donar cap alleujament pel dolor, només fan servir tisores i van fer un tall."

Foto: Pieter ten Hoopen


2. L'Ana té 15 anys i viu amb la seva filla Karen, de quatre mesos, amb els pares i amb les dues germanes en un barri conflictiu de Colòmbia. Ella estudiava el vuitè grau quan es va quedar embarassada, però la seva parella poc després la va deixar. A l'últim trimestre de l'embaràs va agafar preeclàmpsia, una afecció que es caracteritza per tenir la pressió alta, i va necessitar una atenció mèdica urgent. Després de tenir el nadó, va continuar estudiant. "He tornat a l'escola de nou. Durant el dia, la meva tieta cuida la Karen, ja que els pares treballen. És difícil estudiar i ser mare al mateix temps. He de fer els deures, netejar la roba de la Karen i banyar-la. Pot ser complicat. Necessito acabar els meus estudis. Vull estudiar molt, convertir-me en algú professional i poder tornar alguna cosa a la meva filla".

Foto: Pieter ten Hoopen


3. "Em vaig quedar embarassada quan tenia 14 anys. Va ser després d'un examen de primària. Vaig trucar el meu professor per saber-ne els resultats. Des que va tenir el meu mòbil, em va seguir trucant i demanant que l'anés a veure. Li vaig dir que no hi aniria. Un dia, em va amenaçar dient-me que si no anava a veure'l, tindria un problema. Em va espantar i vaig anar a buscar els resultats de l'examen. Llavors em va violar", explica Aïssa. El professor va ser suspès durant un any. La violència de gènere a les escoles és un problema global. Moltes nenes queden embarassades a causa de la violació dels seus professors o companys.

Foto: Pieter ten Hoopen


4. Quan em vaig casar als 14 anys era feliç. Només havia anat a l'escola durant un any perquè la meva família era molt pobra. Vaig passar molts anys a casa ajudant la meva mare amb les tasques domèstiques. Vaig conèixer el meu marit i vaig saber que em volia casar amb ell. Em vaig quedar embarassada dos mesos després. Volia tenir un fill. Quan vaig començar a sentir els dolors del part, no ho vaig dir a ningú. La meva sogra em va preguntar si em trobava malament i li vaig dir que sí. Ella va provar d'ajudar-me perquè nasqués el fill, però no ho aconseguia. Llavors va arribar la meva mare i em va dur a la clínica local", explica Keya.

Foto: Pieter ten Hoopen


5. La Poko té 15 anys. Viu amb el seu fill Tiga, de tres anys, els pares, l'àvia i la tieta a Burkina Faso. Es va quedar embarassada quan tenia 12 anys i gairebé va morir durant el part. La seva família és molt pobra i no poden pagar-li l'escola perquè continuï estudiant. "Tenia 12 anys quan em vaig quedar embarassada. En aquell moment no sabia res sobre aquestes coses. Un dia, un noi amb qui acostumava a quedar volia que anés a un lloc. No sabia per què, però em va dir que quan la nit arribés podríem dormir junts. Va tenir sexe amb mi. Va ser la meva primera vegada."

Foto: Pieter ten Hoopen


6. Durant els últims cinc anys, Elianne ha viscut amb el seu pare i amb els dos germans en un camp de desplaçats interns després del terratrèmol que va haver-hi a Haití el 2010. Elianne va quedar embarassada i va haver d'abandonar l'escola. Al setè mes de l'embaràs, va donar a llum a un fill que va morir poc després. "Estava embarassada de set mesos quan vaig sentir un dolor sota el ventre. Després d'una setmana, vaig decidir anar a l'hospital per veure què anava malament. Tots els hospitals es negaven a tractar-me al·legant que tenia un problema massa greu, que o bé jo o bé el nadó podíem morir durant el part.

Foto: Pieter ten Hoopen


7. Thandiwe té 15 anys. Viu amb la seva filla Anna, de nou mesos, i amb el seu marit en un poble remot a Zambia. "Encara no em sento preparada per ser mare perquè jo no esperava tenir un fill ara. Abans d'estar embarassada, estudiava el sisè grau. Volia convertir-me en una xef i treballar a la ciutat. Llavors vaig conèixer un noi que estudiava novè grau. No teníem una relació, només havíem quedat cinc vegades, això era tot. Em vaig espantar quan vaig veure que estava embarassada. Quan els meus pares ho van saber, em van dur a casa del que seria el meu marit i em van deixar allà. No volia anar-hi, però em van obligar a casar-m'hi."

Foto: Pieter ten Hoopen


8. Almira té 15 anys i viu amb el seu marit i els seus dos fills, en Samer d'un any i l'Amal de dotze dies, en un camp de refugiats a Jordània. Ella va haver de deixar l'escola a Síria, a causa de la guerra. Es va haver de casar als 13 anys. Els dos fills van néixer en una clínica maternal del camp. "És tan difícil cuidar un nen quan tu encara ets una nena. Per exemple, no estic segura de si hauria de carregar els fills tota l'estona. A més, també he de cuidar el meu marit. No tinc temps lliure per a mi. Necessito més temps per als fills que per fer tota la neteja. El nadó plora molt. Moltes vegades no sé per què plora."

Foto: Pieter ten Hoopen


9. La Muna té 14 anys. Viu amb la seva filla, de tres mesos, i amb el seu marit en un camp de refugiats de Jordània. Vol tenir més fills i no planeja tornar a l'escola. "És una gran responsabilitat, però estic orgullosa de ser mare. M'agradaria tenir tres nens més."

Foto: Pieter ten Hoopen


10. La Mulenga té 14 anys i viu amb la seva filla, els seus pares, la segona dona del pare, i deu germans en un poble remot de Zambia. "És difícil ser mare. No tindré temps per jugar mai més. La meva filla plora sovint i he d'estar a casa i netejar bolquers. Abans de tenir la nena, jugava i anava on volia. M'agradava molt el futbol." Mulenga volia ser doctora fins que la seva mare va descobrir que estava embarassada.

Foto: Pieter ten Hoopen

 
11. La Janet té 15 anys i viu en un barri conflictiu de Colòmbia amb el seu fill de sis mesos, en Manuel, i amb el seu nòvio. El va conèixer quan anaven a l'escola, se'n van enamorar i va quedar embarassada després que el mètode anticonceptiu fallés. Ella ha tornat a l'escola, però la seva parella ha hagut de deixar-ho per buscar feina i poder dur diners a casa. "Els primers dies després de tornar de l'hospital amb el nadó, em vaig sentir una mica estranya. En certa manera no sentia que fos el meu fill. El que és difícil a vegades és que no tinc diners per comprar el seu menjar o els bolquers. Quan no tinc res de menjar per al Manuel, la meva família m'ajuda."

Foto: Pieter ten Hoopen


12. Als 13
anys, Rabeya es va casar amb el seu marit. Ara en té 16 i viu amb la filla de tres anys, Kushum, el seu marit, Jalal, i la seva família política en una zona rural de Bangladesh. Durant els últims tres anys, Rabeya ha estat embarassada tres vegades. Cada vegada ha perdut molt de pes i ha patit anèmia. Només un dels tres fills ha sobreviscut. "No sabia que estava embarassada quan tenia 13 anys. Vomitava i sovint estava malalta. Van ser els altres qui m'ho van dir. Em vaig aprimar i em vaig quedar com un pal. El meu ventre creixia però jo perdia pes." Rabeya diu que no tenia cap mena de coneixement sobre l'educació sexual o la planificació familiar abans de quedar embarassada. Les dones de la seva família l'animen a parlar amb el seu marit sobre aquests temes.

Foto: Pieter ten Hoopen


13. Kiswendsida té 15 anys i viu amb la seva filla, els avis i els tiets als afores d'una ciutat a Burkina Faso. Ella va quedar embarassada als 14 anys. "Quan em vaig adonar que estava embarassada, li vaig explicar al qui era la meva parella. La meva família va reaccionar malament quan ho va saber. A ell no l'he vist més. Encara que la seva família va reaccionar negativament a la notícia, m'han donat suport, sobretot la seva àvia." És gràcies a això que Kiswendsida ha estat capaç de continuar amb la seva educació. "Em sento sola i enyoro els meus pares. Treballen a Costa d'Ivori i encara no han vist el nadó."

Foto: Pieter ten Hoopen


14. Janet viu amb la seva parella en una ciutat de Colòmbia. Ella va a l'escola i forma part d'un grup de noies joves en què rep consells sobre la nutrició, la salut i la planificació familiar. Els caps de setmana va a l'escola de bellesa. "Vull arribar a ser una estilista professional per poder donar al meu fill de tot." Janet afegeix: "No volia tenir un fill, però va passar de totes maneres. Ara faig servir un implant anticonceptiu que té una durada de tres anys. És fàcil d'aconseguir i funciona bé. No sé per què moltes noies no el fan servir... Ser mare és una experiència bonica. Abans, em sentia sola moltes vegades, però ara, quan me'n sento, jugo amb el meu nadó. Ell somriu i puc sentir com m'estima."

Foto: Pieter ten Hoopen


FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
La llibreria Documenta presenta el llibre «Cinquanta moments literaris», de Jordi Lafebre i Antonio Iturbe
01/01/1970
El Museu d'Art de Girona exposa l'obra d'Olga Sacharoff
01/01/1970
La Villarroel acull una obra sobre l'amistat i la llibertat
01/01/1970
El Paranimf de Barcelona serà l'escenari de tres grans orquestres
01/01/1970
L'obra de Josep Maria Folch i Torres, recordada per Ramon Folch i Camarasa
01/01/1970
Un vídeo denuncia la violència exercida l'1 d'octubre i reivindica el poder popular
01/01/1970
La pel·lícula «10 trets», dirigida per Daniel Torres, regira les ferides de l'ahir
01/01/1970
Un vídeo fa una crítica punyent a la nostra societat