Literatura

Què és emoció

emoció és si algú t'ha dit que ets un referent de la llengua i del país

Estem plantant cara, Joan

| 09/01/2018 a les 12:51h
Especial: Literatura
Arxivat a: Biblioteca, Joan Solà, llengua catalana, filologia, literatura
El lingüista i filòleg Joan Solà va néixer a Bell-lloc d'Urgell el 10 de gener del 1940 i va morir a Barcelona el 27 d'octubre del 2010. En llegim un article sobre l'emoció que emociona.

Foto: Universitat de Barcelona


emoció és quan la laura borràs elegantíssima pronuncia una lletania de lloances des del faristol d'aquell palau de la música ple com un ou i tu estàs segrestat darrere l'escenari i aleshores et diuen ara has de sortir i et trobes allà enmig enlluernat pels focus i la gent aplaudeix i aplaudeix i no saps què fer i et mous una mica i sents una cosa un blom aquí dins que sembla que el cor et vol saltar del pit i fas pareteta amb la mà contra la llum però tampoc no veus res només mans frenètiques

aleshores llegeixes dos fulls i tot el palau s'aixeca sense fer soroll i aplaudir aplaudir i tu allà al mig què em passa què els passa què passa i tota la infància i l'adolescència els pares i germans la dona i les filles la universitat i les muntanyes no et vénen al cap no no t'hi poden venir perquè les cames i els genolls no ho resistirien i sents una goteta calenta que et sobreïx dels ulls i un altre blom aquí al cor perquè això és emoció

emoció és que un escriptor diu que els teus articles són la cita setmanal obligatòria i un altre diu que ara en aquest pis ja hi toca el sol i un col·lega afirma que a l'aula ets el bruce springsteen dels grans estadis justament ara que fa un any que cantaves el born to run amb dues col·legues en un estadi del barça rebotit de bruce springsteen

i una alumna de l'any passat va tenir un gravíssim accident i tu aleshores també estaves estenallat a l'hospital però vas procurar ajudar-la i animar-la i el teu departament també s'hi va bolcar i un dia la vas veure en una conferència caram noia que bé que estàs que valenta que ets i la meritxell et mirava amb ulls esbatanats perquè es diu meritxell i ara per internet no ha pogut aguantar més i t'ha dit que vostè em va salvar i que mai no oblidaré amb quina tendresa em va tractar i un i un altre i un altre t'anomenen benvolgut mestre i amic i diuen que s'han emocionat com si aquest premi els l'haguessin donat a ells perquè això és emoció

emoció és si algú t'ha dit que ets un referent de la llengua i del país i allà sota els focus no saps què volen dir i penses potser sí potser tots aquests compatriotes necessiten que algú els asseguri que van bé que estimen i defensen allò que s'ha d'estimar i defensar i es pensen que aquest ets tu ai pobrets si jo tampoc no sé d'on vinc ni on vaig ni què he de fer amics i també jo necessito que em doneu una mà per continuar estudiant aquesta llengua entranyable per preparar les classes fins a les hores petites per estar segur que cal denunciar la mentida la violència els sarcasmes les humiliacions que pateix la nostra pàtria la nostra llengua i les «prudències» dels nostres dirigents

les desercions d'aquest i de l'altre i de vegades de tots plegats i que necessitem refer la nostra autoestima i dir prou ja n'hi ha prou contra la violència feroç que anomenen democràcia i plantem cara d'una vegada contra la subordinació del nostre poble a cap altre poble de la nostra llengua a cap altra llengua que això és la suprema emoció

(juny del 2009)

COMENTARIS

Entranyable!!!
Mercè Carner, 27/10/2016 a les 15:00
+9
-0
Entranyable Joan Solà!!! Jo tambè hi era al Palau quan va rebre el Premi d'honor de les lletres Catalanes. Va ser molt emocionant!.
Doncs sí. Emocionant!
Roser B, 11/01/2017 a les 00:55
+0
-0
Gràcies per publicar aquest article i tots els altres amb els que podem gaudir de la veu dels savis.
Tan gran i tan humil!
Sabina Salat, 11/01/2017 a les 22:15
+0
-0
Em va dirigir en treballs de doctorat i era una persona que et tractava amb molta tendresa i com si fos un company seu d'Universitat tot i la meva jovenesa. Un filòleg que em va guiar apassionadament cap a la meva vocació: la llengua dels meus avis que m'havien amagat i que anava descobrint amb tota la seva bellesa.
Com si fos avui!!
Roser P., 11/01/2018 a les 18:39
+0
-0
Ho podria haver escrit avui i ho estaria encertant més que al 2009. Fa vuit anys d'això i el darrer paràgraf
és d'una actualitat que fa feredat.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una animació mostra què passaria si féssim tot allò que ens passa pel cap
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»