Comença el judici. Ell hi aporta les proves, els raonaments i, el que és més important, les propostes. Richard Williams, conegut com a Prince Ea, en aquest vídeo –dirigit per Joel Bergvall i Joe Lombardi–, fa tremolar el sistema escolar. I ens insinua com el podríem reconciliar amb els infants, amb els mestres i amb la vida.
1. Albert Einstein va dir una vegada: “Tothom és un geni. Però si jutges un peix per la seva habilitat per escalar un arbre, viurà tota la vida creient que és estúpid”.
2. Digues, escola, estàs orgullosa de les coses que has fet? Convertint milions de persones en robots? T’adones de la quantitat de nens que s’identifiquen amb aquell peix? Que estan nedant contra corrent a classe, sense mai trobar els seus talents, pensant que són estúpids, creient que són inútils.
3. Acuso l’escola de matar la creativitat, la individualitat i de ser intel·lectualment abusiva.
4. En més d’un segle, no ha canviat res. I tot i això, dius que prepares els estudiants per al futur? Prepares els estudiants per al futur o per al passat?
5. He mirat els teus antecedents i els registres mostren que vas ser creada per entrenar la gent perquè treballessin a les fàbriques. Cosa que explica per què organitzes els estudiants en files rectes. […] Alceu la mà si voleu parlar, dona’ls un descans per menjar i durant vuit hores al dia digueu-los què han de pensar.
6. Avui no necessitem crear robots zombis, el món ha progressat i ara necessitem persones que pensin de forma creativa, innovadora, crítica i independent, amb l’habilitat de connectar.
7. Qualsevol científic et dirà que no hi ha dos cervells iguals. I qualsevol pare amb dos o més nens pot confirmar-ho. Així que, sisplau, explica’m per què tractes els estudiants com si fossin un marc per tallar galetes o com aquelles gorres planes que s’entreguen en aquella talla única que serveix per a tots.
8. Si un doctor receptés exactament la mateixa medicina a tots els seus pacients, els resultats serien tràgics. Molta gent es posaria malalta. Però tot i això, quan es tracta de l’escola, això és exactament el que passa.
9. Un professor es posa davant de vint infants, cadascun amb diferents fortaleses, diferents necessitats, diferents talents, diferents somnis. I tu els ensenyes la mateixa cosa de la mateixa manera?
10. Els professors tenen la feina més important del planeta. Tot i això, estan mal pagats. No m’estranya que tants estudiants no rebin el que és just. Siguem sincers: els professors haurien de cobrar tant com els doctors, perquè un doctor pot fer cirurgia al cor i salvar la vida d’un nen. Però un gran mestre pot arribar al cor d’aquest nen i permetre que visqui de debò.
11. Els mestres són herois. Se’ls critica molt, però ells no són el problema. Ells treballen en un sistema sense gaires opcions ni drets. Els currículums són creats pels qui dissenyen les polítiques, la majoria dels quals ni tan sols han ensenyat a la seva vida. Només estan obsessionats en exàmens estandaritzats. Es creuen que amb una pregunta amb respostes múltiples, podran determinar el nivell d’èxit. Això és una bogeria.
12. No tinc gaire fe en l’escola però sí que la tinc en les persones. […] Està clar que les matemàtiques són importants, però no ho són més que l’art ni la dansa. Hem de donar a tots els talents la mateixa oportunitat.
13. Sé que això sona com un somni però països com Finlàndia estan fent coses impressionants: els seus dies d’escola són més curts, els mestres guanyen salaris decents, els deures no existeixen i se centren a crear col·laboració en comptes de competició.
14. Aquest és el món en què jo crec: el món on els peixos no han d’escalar arbres.
