Les 14 cançons d'Albert DK

Descobrim la banda sonora més especial del guitarrista de The Targarians

| 13/04/2017 a les 10:42h
Especial: Les 14
Arxivat a: El piano, les 14 cançons

Foto: Jang Agut


Les 14 cançons més especials d'Albert DK (Cortasa) són:
 
1. Nothing Else Matters, Metallica.
 
Aquest va ser el tema que va portar la meva carrera com a guitarrista cap al món de la música moderna, ja que va ser el primer de tots que vaig interpretar dins d’aquesta modalitat. Tot un clàssic.
 
2. Me acordé de ti, Fito y Fitipaldis.
 
Tema molt important, ja que va ser el primer que vaig treure totalment d’oïda. Mai oblidaré aquella sensació de satisfacció que vaig sentir.
 
3. Belief, John Mayer.

Per fi va arribar el moment en què vaig escoltar per primera vegada el que va ser el meu referent durant un bon temps. Un so de guitarra impecable, un fraseig perfecte… em va obrir la ment gràcies a l’estil de concert que duia a terme, dividit en tres parts: acústica, trio i banda.
 
4. Sultans of Swing, Dire Straits.
 
Res a dir, un tema pel qual haurien de passar tots els guitarristes.
 
5. Benvinguts, Txarango.
 
Aquesta va ser la primera cançó que vaig sentir d'aquest grup català. Es pot dir que gràcies a ells vaig començar a sentir interès per l’estil que ara està tan de moda.
 
6. Superstition, Stevie Wonder.
 
Un dels temes que em va portar cap al món del funky. Abusar més del ritme que de la melodia!
 
7. Cliffs of Dover, Eric Johnson.
 
A la meitat de la llista, aquest tema que, un cop més, m’aporta multitud de coses com a guitarrista.
 
8. Músic de carrer, Txarango.
 
Deixant de banda la meva trajectòria com a guitarrista, aquesta cançó em va fer avançar molt en l’aspecte vocal, al qual encara em dedico en un grup de versions (DesKontrol Versions).
 
9.
The Thrill Is Gone, B.B King.
 
L’he posat el número nou perquè és un tema que toco fins i tot ara. El blues m’ha acompanyat durant tota la meva trajectòria i crec que mai podré deixar-lo del tot apartat.
 
10. Satin Doll, Duke Ellington.
 
El primer estàndard que va passar per les meves mans.
 
11. Take Five, Dave Brubeck.
 
El primer tema amb compàs irregular que vaig interpretar.
 
12. Continuem vius, Oques Grasses.
 
Aquesta cançó del grup Oques Grasses (per a mi un dels millors dins del panorama actual) em va demostrar que un tema d’allò més simple harmònicament pot fer ballar a tot Déu!
 
13. Quan tot s’enlaira, Txarango.

Aquest és un tema molt especial per a mi pel significat de la lletra.
 
14. S.R.V., Eric Johnson.
 
Ara sí, aquest és l’últim! Un tema que encara està en procés, però que juntament amb d’altres, marcarà l'abans i el després de la meva vida músical.



           

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'edifici de Gaudí obre les portes a tothom el dia dels llibres i les roses
01/01/1970
La Universitat de Barcelona obre les portes a qui vulgui gaudir de les matemàtiques i la informàtica
01/01/1970
Escriptors locals i internacionals conversen sobre literatura a les portes del 23 d'abril
01/01/1970
El festival «Lo Closcamoll» ofereix concerts per a tota la família
01/01/1970
Un vídeo ens alerta sobre les (doloroses) conseqüències de tenir una mirada plena de prejudicis
01/01/1970
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
01/01/1970
Un anunci mostra la necessitat de plantar cara al «bullying» tant si ens toca de prop com de lluny
01/01/1970
Un espectacle d'Ivan Vasiliev reflexiona sobre la ceguesa de la societat al Centre Cultural Terrassa