Reubicacions

Paro i espero

La vida segueix i no em cal fer res

Especial: Reubicacions
Arxivat a: Cambres pròpies, Reubicacions

Il·lustració: Maria Beitia



No sé massa què fer quan espero. I mentre miro aquest núvol que no fa res, decideixo esperar. Sé, perquè m’ho dius cada matí, que la vida segueix mentre sembla que no faig res.
Miro i espero.
Paro i tu pares.
Mentre penso si hi ha res a fer, plou.
La vida segueix i no em cal fer res.
Paro i espero.

Laura Garcia Jordan
 


Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
El Museu de la Garrotxa mostra l'obra de l'escultor
01/01/1970
El Palau Robert mostra l'obra de l'alemany Wiedenhöfer
01/01/1970
La Maleta de Portbou i La Perla 29 programen unes jornades de teatre i filosofia
01/01/1970
La Fundació Catalunya La Pedrera és l'escenari d'una xerrada entre Jordi Savall i Nuccio Ordine
01/01/1970
L'activista diu que «el feminisme blanc i burgès és el més representat»
01/01/1970
Descobrim els films més especials de la realitzadora
01/01/1970
La Fúria Feminista llança una campanya per deixar enrere les relacions tòxiques
01/01/1970
L'actriu comparteix pista amb Fred Astaire en una escena de «Ballant neix l'amor»