Reubicacions

Paro i espero

La vida segueix i no em cal fer res

Especial: Reubicacions
Arxivat a: Cambres pròpies, Reubicacions

Il·lustració: Maria Beitia



No sé massa què fer quan espero. I mentre miro aquest núvol que no fa res, decideixo esperar. Sé, perquè m’ho dius cada matí, que la vida segueix mentre sembla que no faig res.
Miro i espero.
Paro i tu pares.
Mentre penso si hi ha res a fer, plou.
La vida segueix i no em cal fer res.
Paro i espero.

Laura Garcia Jordan
 


Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Figueres serà l'escenari de quatre obres de teatre simultànies
01/01/1970
Les Filoxeres organitzen unes jornades per parlar dels processos de cosificiació a través de l'art
01/01/1970
La llibreria Documenta presenta el llibre «Cinquanta moments literaris», de Jordi Lafebre i Antonio Iturbe
01/01/1970
El Museu d'Art de Girona exposa l'obra d'Olga Sacharoff
01/01/1970
Un anunci mostra el dia a dia d'una nena que té els pares separats
01/01/1970
L'obra de Josep Maria Folch i Torres, recordada per Ramon Folch i Camarasa
01/01/1970
Un vídeo denuncia la violència exercida l'1 d'octubre i reivindica el poder popular
01/01/1970
La pel·lícula «10 trets», dirigida per Daniel Torres, regira les ferides de l'ahir