Reubicacions

Paro i espero

La vida segueix i no em cal fer res

Especial: Reubicacions
Arxivat a: Cambres pròpies, Reubicacions

Il·lustració: Maria Beitia



No sé massa què fer quan espero. I mentre miro aquest núvol que no fa res, decideixo esperar. Sé, perquè m’ho dius cada matí, que la vida segueix mentre sembla que no faig res.
Miro i espero.
Paro i tu pares.
Mentre penso si hi ha res a fer, plou.
La vida segueix i no em cal fer res.
Paro i espero.

Laura Garcia Jordan
 


Reubicació: En el llenguatge emocional situar un cap, un cos i un cor en un indret determinat. Per exemple, una tristor i una alegria ubicades al dit petit de la mà esquerra.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
Un projecte impulsat per joves vol estripar els prejudicis que s'associen al barri
01/01/1970
El DeltaChamber Music Festival homenatja la música de cambra
01/01/1970
El Festival de Sitges celebra mig segle de vida amb una exposició
01/01/1970
El CCCB impulsa un cicle de cinema a la fresca per trencar estereotips de gènere
01/01/1970
Un anunci sobre el futur possible d'una nena que comença l'escola
01/01/1970
Una animació ens convida a avançar per la vida malgrat tots els malgrats
01/01/1970
Oriol Broggi dirigeix una versió de «Bodas de sangre» de Lorca amb un cavall a l'escenari
01/01/1970
Una animació mostra com la música fa possible l'impossible