“No cal que apagueu el mòbil”. Els alumnes de 3r d’ESO de l’institut Anna Gironella de Mundet li fan cas. Genís Roca els farà una xerrada sobre el projecte que ell mateix ha ajudat a construir: el programa educatiu Big Data, la intel·ligència de les dades que, impulsat per EduCaixa, pretén potenciar el sentit crític dels alumnes perquè es moguin pel món digital sent conscients dels perills i dels avantatges que això comporta. Llegim 14 reflexions d’ell i de Míriam Goñi, cap d’estudis d’ESO i batxillerat del centre.
1. Les xarxes socials són un gran aparador i una gran font d’informació per a tercers. Que analitzin els m’agrada que fem, allò que comentem o les fotos que pengem els aporta molta informació sobre els nostres gustos o interessos.
2. Amb el Google Account pots saber on eres o quins vídeos vas veure, per exemple, l’1 de febrer del 2015. Si has estat buscant un cotxe per internet, Facebook te’n posarà anuncis. Tant si treus diners del caixer com si truques, un operador ja sap on ets. Podríem pensar: hi ha tanta gent al món que és impossible que es fixin en mi. Però hi ha un control absolut. Tot el que fem genera dades.
3. Si t’agrada la música melancòlica, Spotify te’n recomanarà més. És a dir, que pren decisions en funció del que fas. I això fa que, si et deixes endur, costi molt descobrir coses noves.
4. Igual que el Google Account sap i utilitza la nostra informació, nosaltres també ho podem fer. A classe, si per exemple sabem els trajectes que cadascú fa cada dia, podríem mirar de compartir cotxe.
5. Es tracta de ser conscients i actuar. Entendre que la tecnologia té un poder immens. Si ets bo, encara ho pots ser més. Cal ser més exigents amb qui té les nostres dades i ser conscients de quines els oferim i per què.
6. Als instituts, més que presentar un treball de cinc folis sobre un monestir, els repte d’ara seria fer un vídeo de tres minuts sobre un monestir. Perquè llavors, la veu en off què ha de dir? Amb quin plànol entro, amb quin tanco? Què ensenyem i què no? Si tots els alumnes tenen mòbil, això podria ser un bon exercici.
7. Si volem treballar el Mediterrani, potser podríem parlar amb un grup de Grècia. Gràcies a la tecnologia, podem contactar amb un mestre d’allà, i crear un exercici en què tant els alumnes d’allà com els d’aquí expliquin com la veuen. Es pot fer amb Skype, o amb una trucada de WhatsApp. O si fem les mines, podríem contactar amb un grup de Gijón, perquè els alumnes d’allà ens expliquin què són.
8. Fins i tot el Twitter pot ser una eina eductiva. Per exemple, un exercici seria que expliquessin què és un riu en un tuit.
9. El problema que tenim a les escoles i a casa és que tenim molt clar que els hem d’ensenyar a ser educats, a dir bon dia, a donar les gràcies, a ajudar, i hi dediquem temps. Però amb les xarxes socials com ho abordem? Truquem als mossos d’esquadra, fan la presentació, els expliquen els perills de les xarxes socials. I no és només això. Cal temps, dedicació i perseverança, a les cases i a les escoles.
10. Tot és molt immediat. Tot passa ara. A vegades és difícil captar l’atenció dels alumnes. La feina de l’institut és educar en l’espera i la perseverança. La tecnologia hi pot ajudar molt. Amb alumnes a vegades hem fet un projecte tecnològic i a vegades, com que hi ha una base científica, pensen que ha de funcionar a la primera vegada i no és així. Has d’anar provant-ho i acceptar que tant l’aprenentatge com la vida és així.
11. El professorat necessita espais de reflexió per assimilar el canvi tecnològic i proposar accions. Sovint, el ritme del dia a dia no ho permet. I és fonamental aturar-nos i proposar nous rumbs.
12. Ens hem d’alliberar de la pressió dels currículums. Sí que tenim espais de llibertat, però cal que els mestres es creguin que són lliures. Buscar maneres que motivin els alumnes i els deixin empremta. Perquè si compleixes el currículum de matemàtiques però a final de curs tots l’han avorrit, no té sentit. En comptes de destruir la seva curiositat, l’hem d’impulsar.
13. La feina pendent dels instituts és escoltar més els alumnes. Mirar-los. Que la tecnologia més que aïllar-nos, ens apropi.
14. Cal educar en el sentit crític i que després decideixin. És a dir, es tracta de saber les regles del joc, perquè es puguin moure conscientment pel món digital. L’objectiu de l’educació és ensenyar a pensar, i les noves tecnologies ens hi poden ajudar.
