Tast editorial

La llibertat no es perd: te l'arrabassen

14 reflexions de l'activista cultural Lluís Solà, que diu que «hem fet de la vida un tribunal»

| 29/03/2018 a les 15:32h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, llibertat, Lluís Solà, tast editorial
L'ésser humà és complex, està ple de matisos, llums i foscors. El poeta, dramaturg, traductor, assagista i activista cultural Lluís Solà (Vic, 1940) mira de ben a prop allò que som o que intentem ser en el llibre Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016) (Edicions de 1984), del qual en destaquem 14 pensaments, 
 

Foto: Adrià Costa


1. Si no hi ha llibertat, no hi ha responsabilitat. 

2. En cada persona hi trobarem un conservador i un revolucionari. 

3. La violència per ser i per no deixar ser. La violència de la feblesa. 

4. Les reixes més efectives són les que no es veuen. 

5. Per a poder-te segrestar la llibertat t'han de segrestar l'ànima, l'esperit, la ment, la paraula.

6. I aquests són els enemics més insidiosos de la llibertat: les aparences de llibertat.

7. La llibertat no es perd; en tot cas, és retirada, arrabassada o abandonada. 

8. Els règims autoritaris poden arribar a malmetre les paraules fonamentals. No hi ha acció política sense efectes sobre la llengua, i com menys respectuosa és aquesta acció envers les persones i els pobles més efectes perversos hi pot causar. Per exemple, en un mot principal com pau. Els règims despòtics solen proclamar que han portat la pau al poble o pobles que tenen sota domini. És, pràcticament, un lloc comú. El franquisme també ho va fer. No tingué cap escrúpol a anomenar pau l'estat llarg i continu de coacció a què sotmeté el nostre país. «Gràcies a nosaltres gaudiu d'una pau tan plena, tal llarga», això és el que afirmaven. D'aquesta manera el règim enllaçava els alts valors humans del mot pau amb el menyspreu pels valors de les persones i dels pobles que portava a terme. Inevitablement, el mot quedava tocat, infectat. Havia estat pervertit de soca-rel. Parlar de pau era parlar d'una cosa asfixiant, obscena. 

9. Hem fet de la vida un tribunal. Per qualsevol cosa que emprenguem hem de donar-nos explicacions i demanar-nos disculpes. 

10. Quant de temps podem durar així, movent-nos i guanyant-nos la vida de la manera que podem, jutjant-nos sempre sense admiració i pronunciant sentències massa amargues?

11. La llibertat és un fet estrictament, rigorosament individual. Ningú més que l'individu no pot saber què és i com és l'experiència de la llibertat o de la coacció de la llibertat. La llibertat requereix inexcusablement no solament un subjecte que l'experimenti sinó un subjecte que decideixi. 

12. Com més l'esclau obre els ulls i comença a fer accions per alliberar-se, més menyspreat és pel senyor.

13. Els autoritarismes, els despotismes, les dictadures i els imperis, per conservar el poder, necessiten envilir l'home. Per això n'atien les passions més baixes i mesquines: l'enveja, la corrupció, l'arrogància, la cobejança, la por. És amb aquest llegat que governen. 

14. Com hi podria haver un jo sense un tu, un ull sense un arbre, una ona sense mar? El món és aquesta relació irrevocable. 
 

Foto: Adrià Costa



 Llibertat i sentit. Reflexions sobre la condició humana (1999-2016) 


 © Lluís Solà
 © Edicions de 1984, 2017

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
01/01/1970
L'edifici de Gaudí obre les portes a tothom el dia dels llibres i les roses
01/01/1970
La Universitat de Barcelona obre les portes a qui vulgui gaudir de les matemàtiques i la informàtica
01/01/1970
Escriptors locals i internacionals conversen sobre literatura a les portes del 23 d'abril
01/01/1970
El festival «Lo Closcamoll» ofereix concerts per a tota la família
01/01/1970
Un vídeo ens alerta sobre les (doloroses) conseqüències de tenir una mirada plena de prejudicis
01/01/1970
Revivim el capítol de la sèrie en què arriba l'estiu en forma de musical
01/01/1970
Un anunci mostra la necessitat de plantar cara al «bullying» tant si ens toca de prop com de lluny
01/01/1970
Un espectacle d'Ivan Vasiliev reflexiona sobre la ceguesa de la societat al Centre Cultural Terrassa