Tast editorial

Bullying

A l’escola tots hem estat o víctimes o agressors o dels que miraven cap a una altra banda

| 14/04/2018 a les 19:16h
Especial: Tast editorial
Arxivat a: Biblioteca, tast editorial, educació, bullying

Il·lustració: Iván Bravo



A l’escola tots hem estat o víctimes o agressors o dels que miraven cap a una altra banda. Una altra cosa és que fóssim conscients de la gravetat del fet que uns nens en perseguissin uns altres fins a anul·lar-los. Això no ho sabíem. Això, abans, eren «coses de nens». Això és el que els mestres deien a la Laura cada cop que els companys, per dir-ne d’alguna manera, li deien Betty la fea. Ho porta tan endins que no es creu que tingui parella. L’autoestima, per terra.

L’Esteban diu que ho feia per riure amb els amics. Que el que a tu t’han fet i t’ha marcat la vida sigui una conya per a qui t’ho ha fet. Posar-te un sobrenom, no parlar-te, riure’s de tu quan t’equivoques, insultar-te, acusar-te de coses que no has fet ni dit, explicar mentides sobre tu, riure’s del teu aspecte físic, criticar-te, imitar-te amb intenció burleta, canviar el significat del que dius, pegar-te, amagar-te coses, posar-te en ridícul davant els altres, manipular els altres en contra teu. Tot, per riure una estona amb els amics.

N’hi ha que no ho suporten i pensen a acabar amb tot. N’hi ha que fins i tot ho fan, que tiren pel dret i es treuen la vida. Sí, per aquelles «coses de nens». La Lolita diu que algun cop ho va pensar. Els diumenges li agafaven tots els mals. Eren reals: de panxa, de cap. De cor. No volia anar a l’escola. El Paco diu que cada dia, cada hora a l’escola, ell s’imaginava que anava passant pantalles. Si eren les deu del matí i encara ningú s’havia rigut d’ell, bingo! Hi va haver una època especialment dura en què cada dia queia en alguna pantalla del seu videojoc particular. Era cada dia? Sí, cada dia. I si no era cada dia és igual, la por te la vesties cada dia, diu.

L’Esteban parla amb una víctima del bullying. Ara l'Esteban té dinou anys i és un tio fresc. Devia insultar amb la mateixa espontaneïtat amb què ara «flipa» amb el que li explica la víctima d’un altre, però del mateix que feia ell. Si algú m’hagués dit mira, noi, imagina’t que això que li estàs fent a aquest nano li fessin al teu germà, aleshores potser hauria vist que m’equivocava. Jo era un «notes», diu. A casa no em sentia valorat, el meu pare era extremament dur amb mi, no considerava que fes res bé i, en canvi, a classe i al carrer tenia el reconeixement dels amics que em reien les gràcies. Em sentia bé. Em sentia fort. No pensava en l’altre.

Valgui per tots aquells que formen el tercer grup, els que algun cop han mirat cap a una altra banda mentre passaven aquelles «coses de nens». La cobertura de l’agressor, l’aïllament de la víctima.


 



Els guapos són els raros

 
© Agnès Marquès, 2018, dels textos
© les il·lustradores i els il·lustradors, 2018, de les il·lustracions respectives
© Bridge®, 2018, de l’edició en llengua catalana

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El CCCB acull un diàleg entre Xavier Aldekoa i Alfonso Armada sobre què han viscut al continent
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Universitat de Barcelona vol fomentar l'anàlisi i la reflexió
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'avinguda de la Catedral s'omple de cultura, llibres i llibertat
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
La Pedrera acull tres intèrprets i un compositor en la nova edició d'aquest programa de concerts
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una animació mostra què passaria si féssim tot allò que ens passa pel cap
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
T de Teatre explora el patiment físic i emocional en una comèdia dirigida per Julio Manrique
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
L'emoció de l'actriu en rebre l'Oscar honorífic de mans de Gregory Peck
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
14 reflexions de l'actor, que defensava «la lluita per la nostra república, del cinema o del que sigui»