Literatura

Vivian Gornick: «El feminisme avança poc perquè les dones dormim amb l'enemic»

L'escriptora diu a Barcelona que va créixer «empresonada per la idea de l'amor»

Li diria que es fes fotre

| 12/05/2018 a les 09:41h
Arxivat a: Biblioteca, Vivian Gornick, literatura
La cronista i assagista Vivian Gornick (Nova York,1935) ha passat per Barcelona per participar al festival Primera Persona del CCCB. L'he tinguda a dos pams, però no he gosat dir-li –perquè no és una cosa fàcil de dir– que si mai escric unes memòries com les seves, ella hi apareixerà en una escena cabdal. La primavera del 2017, llegint el volum doble Vincles ferotges-La dona singular i la ciutat (L'Altra Editorial, traducció de Josefina Caball)*, vaig experimentar una mena de moment epifànic que potser algun dia descriuré. Potser algun dia. Avui la que parla és aquesta senyora escriptora de 83 anys: una dona riallera, brillant, propera, divertida, vital i, en resum, absolutament encantadora.
 

Foto: Primera Persona

 
1. Em pregunto què coi està passant, per què de cop s'ha posat de moda un llibre de memòries que vaig escriure fa més de trenta anys. En poc temps s'ha publicat a vuit països diferents. És un misteri. Potser té relació amb el nou auge del feminisme. Els meus són llibres de memòries, no pas pamflets, però estan escrits amb la meva veu i des del meu punt de vista, que és feminista.
 
2. Vaig escriure Vincles ferotges als anys vuitanta, durant el segon despertar del feminisme. Em vaig adonar que no podia fugir de la meva mare perquè m'havia convertit en ella. Aleshores vaig plasmar per escrit la lluita per separar-me'n, per guanyar una vida pròpia, per fer-me'n mereixedora.
 
3. L'última escena de Vincles ferotges la tenia pensada des del principi. La mare em pregunta per què no me'n vaig, per què no surto de la seva vida. I jo tinc un peu a dins de casa i un peu a fora.
 
4. Al cap d'un quart de segle vaig escriure La dona singular i la ciutat. Han passat 25 anys i em continuo sentint una estranya en el meu propi cos, però almenys hi ha la ciutat, que em reconforta. Si tothom que conec es morís, encara em quedaria Nova York. Em sento per damunt de tot una caminadora de Nova York.
 
5. Al segle XIX escriptors com Baudelaire, Charles Dickens o Walter Benjamin van crear la figura del flâneur. Es passejaven sols per les grans ciutats per mostrar l’aïllament de l’home enmig de la multitud. Jo soc una flâneur femenina. Una divorciada feminista que camina per la ciutat.
 
6. No escric sobre mi, sinó que m'utilitzo a mi mateixa, faig servir la pròpia experiència emocional per escriure. Si em limités a escriure sobre mi seria una mala escriptora, faria escriptura confessional o terapèutica. Em faig servir a mi mateixa per donar forma al món de fora.
 
7. L'amor no ho és tot. La feina és més important que l'amor. La meva mare em va transmetre que l'amor era el més important a la vida d'una dona, i vaig créixer empresonada per aquesta idea de l'amor. És una idea que t'empresona la ment, l'esperit i les ganes de treballar.
 
8. No podem basar la nostra identitat en l'amor. Freud deia que la vida és feina i amor, per aquest ordre. L'amor és important, però l'amor no ets tu.
 
9. Cap home es defineix com a marit i pare, encara que estigui casat i tingui fills. És fals que a les dones ens defineixi haver trobat l'amor. El feminisme ens diu que no podem basar la nostra identitat en l'amor. Però hi ha una distància enorme entre la teoria i la pràctica.
 
10. La meva mare era infantil, pueril: un dia m'elogiava perquè havia escrit la veritat i l'endemà em renyava perquè l'havia fet quedar en ridícul: "Ara tothom sabrà que m'odies". La mare no tenia educació, però tenia prou integritat per saber veure que aquest era un llibre honest, que no l'havia escrit per criticar-la ni per fer-la quedar malament. Va acabar signant exemplars de Vincles ferotges, com si en fos l'autora. Al·legava que sense ella el llibre no existiria.
 
11. L'explosió del cas Harvey Weinstein em va sorprendre perquè no creia que la situació fos tan dolenta, pensava que els depredadors sexuals ja eren història, però va ser una lliçó: el canvi social va molt a poc a poc. Hi ha hagut un progrés insuficient, s'ha avançat poc, i per això el moviment #MeToo està tan enfadat.
 
12. A la meva època no hi havia tanta ràbia, avui les dones de 30 i 40 anys volen sang, volen tallar el cap als homes. El concepte d'assetjament sexual va ser formulat per una dona a Washington fa 50 anys. Les dones d'avui estan furioses perquè no s’ha avançat prou.
 
13. Potser el malestar de les dones nord-americanes ha explotat gràcies a l'horror del govern de Donald Trump. Feia massa temps que callàvem.
 
14. La feminista és la revolució més llarga i complexa, és una de les revolucions més difícils de resoldre. Molt més difícil que qualsevol altra dicotomia, inclosa la dicotomia entre negres i blancs. El feminisme avança poc perquè les dones dormim amb l’enemic. Tanta intimitat compartida complica la possibilitat d'avançar.
 


* En castellà, els títols Apegos feroces i La mujer singular y la ciudad els ha publicat en dos volums separats el segell editorial Sexto Piso.

COMENTARIS

Amors
JRRiudoms, 13/05/2018 a les 10:06
+3
-39
Una altra que renega de l'amor. I que el seu enemic és l'"home", així, generalitzant. "Bollera" o nècia? Vagin a saber, pot ser les dues coses... Atentament, i bona setmna
Amors
ninguesperfecte, 15/05/2018 a les 10:52
+17
-3
No renega de l'amor, renega de la idea de l'amor com a eix vital. Vostè no només en fa una lectura esbiaixada, sinó que a més la seva conclusió és força simplista. I no. Ni sóc bollera, ni nècia tampoc. (tot i que de vegades me'n venen ganes, al llegir segons què.) Bona setmana :)
surrealista
Anònim, 15/05/2018 a les 16:33
+2
-4
"El feminisme avança poc perquè les dones dormim amb l’enemic"

aquest és l'objectiu del feminisme? patètic...
Bollera
Anònim, 15/05/2018 a les 20:07
+4
-0
Ser bollera no significa odiar al hombre.
A caso tu ego no puede aceptar que las mujeres amen a otra mujer
Lo q me parece patético aquí es tu comentario. Y creer q una mujer se siente atraída por otra porque hay hombres así.
esunaguerra
PalmeraCalor, 17/05/2018 a les 12:22
+3
-1
Si diem que #ésunaguerra i reconeixem, com ho fem totes o ho hauríem de fer hores d'ara, que tots els homes participen d'actituds masclistes (i els seus privilegis en més o menys mesura), = els homes poden ser denominats enemics. Dir 'enemics' no implica més que reconeixem més fàcilment quines coses d'ells són un atac cap a nosaltres. És una llàstima, per això, tant de #notallmen. Sempre, encara, demanant permís i perdó i tenint cura infinita dels seus egos!!!
Interessant
Ramón1972F, 17/05/2018 a les 14:23
+1
-0
Tot i que no comparteixo tots els seus punts de vista (per a mi la feina no és més important que l'amor o la família, i sóc un home; aquí també hi ha un component cultural USA), els trobo interessants i força correctes. El feminisme (o sigui, la igualtat d'oportunitats per homes i dones) ha avançat i avança molt lentament, molt més del que a vegades creiem o volem creure.
No tots els homes som els vostres enemics
Anònim, 17/05/2018 a les 14:39
+5
-0
Som molts els homes de noves generacions que donem suport al feminisme, i que fins i tot defensem el feminisme entre homes quan aquests treuen topics i fan bromes de les tipiques sobre les dones, i que fins i tot rebem males mirades pel fet de ser homes mes femenins entre la estesa testosterona dels ambients masculins...que fins i tot a alguns homes ens produeixen vergonya.
Jo em pregunto pero...aquests homes tambe som els enemics? Doncs no generalitzem...Perque alguns homes volem formar part del canvi de paradigma.
Notallman again
Anònim, 20/05/2018 a les 11:31
+1
-0
A veure. Algú creu que quan aquesta dona diu els "homes" es refereix a tots i cada un dels homes de la terra? Jo no ho crec. S'ha d'aceptar, però, que els homes amb actitud masclista son una cosa generalitzada, n'hi ha moltíssims. Molts més que homes feministes. Així que si et consideres un home feminista, no et sentis aludit quan es parla d'homes masclistes i ja està. Perque no es pot estar matitzant el discurs continuament per una minoria. M'alegro que existeixin homes feministes però en falten molts més. I sempre hi ha espai per seguir-se deconstruint ;)
Notallman again
Anònim, 20/05/2018 a les 20:58
+0
-0
A veure. Algú creu que quan aquesta dona diu els "homes" es refereix a tots i cada un dels homes de la terra? Jo no ho crec. S'ha d'aceptar, però, que els homes amb actitud masclista son una cosa generalitzada, n'hi ha moltíssims. Molts més que homes feministes. Així que si et consideres un home feminista, no et sentis aludit quan es parla d'homes masclistes i ja està. Perque no es pot estar matitzant el discurs continuament per una minoria. M'alegro que existeixin homes feministes però en falten molts més. I sempre hi ha espai per seguir-se deconstruint ;)
Interessant
Anònima, 21/05/2018 a les 18:30
+0
-0
Comparteixo la idea amb en Ramon1972, personalment crec que l'amor pot ser més important que la feina, el problema és pensar que aquest amor és només referent a la parella. Per mi la meva família i els meus amics són més importants a la meva vida que els meus estudis universitaris. Crec que la idea de pensar que la feina és el primer ens fa una societat molt freda.
Aclaracion
Anònim, 11/06/2018 a les 16:05
+0
-0


Por fin parece que se nos empiezan a tomar en serio a las mujeres en algunas culturas y solemos poner el acento en el maltrato y daño de los hombres machistas.
De una sociedad machista salen los hombres y tambien las mujeres machistas aunque muchas veces las mujeres nos parece que no lo seamos . Del primer machismo que nos tenemos que proteger es del nuestro. es un machismo que lo hemos mamado y por eso nos parece normal , éste es el que muchas veces nos hace establecer relaciones de pareja malsanas. Queremos que el otro cambie, 'Independientemente de que el otro cambie somos nosotras tambien las que hemos de cambiar.

FES EL TEU COMENTARI

D'aquesta manera, verifiquem que el teu comentari
no l'envia un robot publicitari.
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural ofereix un taller de pintura i una visita guiada a una de les seves mostres
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El Museu de la Vida Rural participa a la celebració del poble amb versos, fotografies i espectacles
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El festival Embosca't acull les actuacions de Ferran Palau i Ravid Goldschmidt
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Una exposició del CosmoCaixa mostra la relació entre els humans i les màquines
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
A Catalunya es percep certa efervescència del sector, amb propostes que prenen forma i solidesa
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
Recordem l'actor nord-americà amb dues escenes d'una de les seves pel·lícules més conegudes
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
El discurs que el cineasta va fer a les Nacions Unides a favor del medi ambient
Imatge il·lustrativa
01/01/1970
«Si he de ser un símbol, prefereixo ser-ho del sexe que d'una altra cosa»