Carlota Gurt
Sola
És una casa morta, l’hauré de ressuscitar
Tot el que (potser) és
"Sola" és una història de naufragis i supervivència
Guerra a la dispersió
En la meva batalla diària, em veig obligada a abandonar certs fronts
Necessitem armaris amb portes de mirall
De tant no mirar-te, podries estar cec i no saber-ho
El present és una fàbrica
Em va semblar trist imaginar la memòria com les gepes d’un camell
Ni màrtirs ni abjectes
Sou uns fletxes, acabeu de descobrir que això dels llibres també és un negoci
Tinc por
Tinc por del dia que el món descobreixi que soc idiota
Mèrits rotundament propis
Per què som nosaltres les que hem de justificar la nostra vàlua?
Divorciats anònims
Segur que si no t’acabes separant tu, alguna de les teves amistats ho farà
El nom de les coses
Si em fes una targeta de visita, hi podria dir: buscadora de paraules
Pusil·lànime
Ets un malabarista de la queixa, la conjugues planyívolament tan bon punt et lleves
Apologia del dubte
No tenir seguretat és interpretat com un signe de feblesa, d’intel·ligència limitada
La casa psicosomàtica
Les canonades es van obturar i el plat de dutxa es va omplir d’una aigua marronosa
L’estació lúcida
Jo també em vull desprendre de la carn, dels pensaments morbífics, de les fulles mortes