Georges Moustaki
Le temps de vivre
tout est possible, tout est permis
Ma solitude
No te m'allunyes mai d'un pas,/ fidel com la meva ombra
Moustaki, el metec lliure
Perquè el meu cor no s'ha rendit/ ni penedit d'anar més lluny
Le métèque
Vinc a trobar-te i a sentir/ com és d'immens aquest camí/ que encara tornaria a fer
Le métèque
Vinc a trobar-te i a sentir/ com és d'immens aquest camí/ que encara tornaria a fer
Moustaki, el metec lliure
Perquè el meu cor no s'ha rendit/ ni penedit d'anar més lluny
Le temps de vivre
Tout est possible, tout est permis
Ma solitude
I vens amb mi arreu on vaig,/ segons la vida em porta
Moustaki, el metec lliure
Perquè el meu cor no s'ha rendit/ ni penedit d'anar més lluny
Ma solitude
I vens amb mi arreu on vaig,/ segons la vida em porta
Ma liberté
Saps prou bé que he sofert/ per poder-te oferir/ el que més desitjaves
Els amants s’estimen un temps
Potser és moment d'oblidar/ el temps que ens vam estimar
Ma solitude
I vens amb mi arreu on vaig,/ segons la vida em porta
Els amants s’estimen un temps
Potser és moment d'oblidar/ el temps que ens vam estimar
- 1
- 2