Care Santos
La Txetxa
Un any per Sant Jordi es va regalar una màquina de jugar a escacs
El calaix de les fotografies
És el primer que mirem en entrar al pis de la mare, l’endemà de l’enterrament
La porta
M’adormia acompanyada pel so de les converses llunyanes, pel dringar dels plats i les forquilles
Petxina
Va ser més fàcil donar-se de baixa de l’església catòlica que de qualsevol companyia telefònica
El pallasso
Vaig passar-hi una baieta —és un oli pintat amb espàtula— i els colors van reviure a l’instant
Teresa d’Àvila
La mare va ser l’última persona de la família que encara creia en el miracle de sota el taulell
La plata de l’arròs amb llet
Quan es va casar, la mare no sabia ni fer un ou dur
La planta
M’agradava que m’esperés en un pis on cada cop m’hi esperaven menys coses
Pors
De molt petita, no gosava anar a beure aigua o al lavabo si era de nit
Caragol
Seixanta anys sense fallar, sense fer-se veure, amb eficàcia de cosa