Maria Climent
La càrrega mental
Per pensar durant anys què em faries per menjar en cada àpat (cada àpat!)
Digues trenta-tres vegades trenta-tres
Cada vegada em costa més parlar d’amor, de l’amor romàntic vull dir
¿Infèrtil, jo?
Fa sis anys que intento quedar-me embarassada
Ves quina burrada
Les mencions alimentaegos no són suficients per contrarestar la misèria que se'n desprèn
Els ulls amb què et miren els pares
Al cap d’un any just ja puc dir que no, que no ho he fet tot bé
Quan et diuen cuida’t
No te n’adones i ja t’has descuidat, sigui el que sigui que vulgui dir això
Semblava fàcil, però també impossible
A vegades em venen al cap espais que ja no existeixen, que han format part de la meua vida
L’estranya
Dugues la vida que vols dur a partir de demà!, em vaig dir a les onze de la nit
Catarsi
Ella em reconeix i jo no em reconec
Emma Zafón: «Vull molts senyors de merda abandonats per les seves dones»
L'escriptora diu que «voldria arribar a la revolució feminista, anticapitalista i rural»