Les 14 cançons de Sònia Ferrer

Descobrim la banda sonora de la locutora

Arxivat a: Recomanacions, El piano

Foto: Begoña Domínguez


Les 14 cançons més especials de la locutora Sònia Ferrer, presentadora i conductora del magazín radiofònic En Parlem a Ona la Torre, i el motiu personal pel qual ha escollit cadascuna són:

1. I Was Born To Love You, Queen

Són moltes les cançons de Queen que podrien formar part de la banda sonora de la meva vida, sobretot d’aquests últims anys, però aquesta, en concret, em porta records força especials. El dia que la meva parella i jo ens vam casar, els amics i la família ens van fer un flashmob amb aquesta cançó i va ser realment emocionant. Sempre que l’escolto, somric i m’envaeixen bones sensacions.

2. Som de l’oest, Pastorets Rock

Lleida és la ciutat de la meva parella i, des d’un bon començament, la gent de ponent m’ha fet una molt bona acollida. Ara fa uns dies li comentava al Ferran (la meva parella) que quan arribo a la seva ciutat i veig la Seu Vella de lluny, m’emociono i em sento com a casa. És difícil explicar-ho… podríem resumir-ho dient que la porto al cor. Aquesta cançó és de Lo Pardal Roquer i, Pastorets Rock, el grup de versions del Ferran, la fa en directe. S’ha convertit en un himne de Lleida i de les terres de ponent.

3. Any nou, Martí

Aquesta peça musical em porta molt bons records: nits a Barcelona, sopars al Born, guitarres, mojitos… i alguna cosa més. És una cançó d’un amic cantautor que vaig conèixer quatre dies abans d’acabar el 2007, el Martí Soriano. De fet aquell dia presentava la maqueta que contenia aquesta cançó que es titulava Any nou (que després va formar part del disc Un món per estrenar) i en quatre dies havíem de començar un nou any. Amb el Martí he viscut molt bons moments, moltíssims i la nostra amistat s’ha fet ferma i consistent amb el pas dels anys. Aquesta cançó parla d’un any que acaba, de fer balanç, de quedar-nos amb el que és positiu, del pas del temps i d’anar endavant.

4. Regalo para un primer cumpleaños, Ismael Serrano

Vaig descobrir l’Ismael Serrano durant un curset de guitarra que vaig fer al Vendrell, amb el llorencenc Joan Mañé. Un company va portar un disc d’Ismael Serrano amb Sílvio Rodríguez (un altre gran cantautor que vaig descobrir aleshores i que també m’emociona). Aquell noi volia tocar la cançó Papa cuéntame otra vez, la vam escoltar i vam aprendre a fer-ne els acords. He de dir que ha estat molt difícil, per a mi, triar una cançó d’Ismael Serrano. Finalment he escollit aquesta perquè és una cançó que ens recorda que no és dolent fer anys i que, com us ho diria, em recorda els infants que tinc al voltant: el meu nebot Roger, la meva veïna Aitana, la Deva Nyara, que és filla de la meva companya de feina, i molts altres petitons que m’estimo amb bogeria.

5. Per una copa, Lax’n’busto

Tot i que actualment no visc al Vendrell, em sento vendrellenca i quasi cada dia visito el meu poble d’infantesa. És complicat triar una cançó d’un dels grups locals més reeixits de les darreres dècades, d’una formació musical que, a molts, ens ha acompanyat durant tota la vida. Si m’he de quedar amb un tema, potser triaria Per una copa, perquè em recorda moltes nits de festes del barri al Vendrell, de concerts, de festes majors, de sortir per Calafell (sobretot quan hi havia l’Onyx), d’estius que no volíem que mai s’acabessin, de vespres que ens han portat a la sortida del sol, de nits que semblaven avorrides i han acabat sent les més recordades: “per seguir la festa fins la fi dels temps donaria cent, potser mil, potser tot el que tinc…”.

6. La plaça del Diamant, Ramon Muntaner

Quan vaig descobrir la literatura de Mercè Rodoreda em va entusiasmar. El primer llibre que vaig llegir de l’autora va ser La plaça del Diamant, com segurament molts de vosaltres. Després vaig anar al teatre a veure l’obra i també vaig veure la pel·lícula que va protagonitzar la Sílvia Munt. Tot plegat em va encisar. Al llargmetratge hi apareix aquesta cançó que em recorda l’obra de la Rodoreda i el gran descobriment literari que vaig fer amb ella. També em recorda llargs passejos, de dia i de nit, per Romanyà de la Selva, el lloc on l’escriptora va passar els darrers anys de la seva vida i a on vaig conèixer un senyor gran, veí de Romanyà, amb qui avui dia encara tinc amistat.

7. Bodegó, Gerard Quintana

Vaig descobrir aquesta cançó quan va sortir el disc que la contenia, Treu Banya, i vaig anar a la presentació que es va fer al Maldà. Resulta que la cançó és un poema de la Dolors Miquel, poetessa lleidatana, establerta a Torredembarra (vila on treballo). És una cançó amb molta força. No us vull fer cap espòiler sobre la temàtica així que l’haureu d’escoltar. Us asseguro que no us deixarà indiferents, ni per la lletra ni per la música. De fet, normalment, la Dolors Miquel no deixa indiferent a ningú…

8. Lookin’Out My Back Door, Creedence Clearwater Revival

A l’estiu, quan era petita, molts dies acompanyava al meu pare a veure clients. Ell era electricista i sovint havia d’anar a mirar feines a pobles de la contornada, fer pressupostos o anar a buscar màquines d’aire condicionat a Barcelona, amb la furgoneta. Un dels discos que més havia escoltat en aquests trajectes era un dels Creedence que contenia aquesta peça, una cançó que quan l’escolto, em segueix entusiasmant. Sobretot m’encanta el ritardando que té a la part final. Aquest canvi de ritme mai ha deixat de soprendre’m.

9. Si et quedes amb mi, Sopa de Cabra

Vaig descobrir Sopa de Cabra perquè el meu germà gran tenia un parell de discos d’ells. Un era el de directe Ben endins. En aquell treball hi havia aquesta cançó, que em porta molt bons records i em fa viatjar fins a la infantesa.

10. Ilargia, Ken Zazpi

Tots tenim històries d’amor que un dia van eclipsar el nostre cor i que, avui, portem a la motxilla, en forma de records. Aquesta cançó va marcar l’inici d’una relació intensa, llarga però estranya, molt estranya. El record d’aquells temps és una dicotomia entre el bé i el mal, l’amor i l’odi, l’alegria i la tristesa. Aquesta cançó va marcar l’inici d’una relació i, durant aquell temps, un amic meu, el Santi, va acompanyar-me i ajudar-me molt. Això va fer que, una cançó que m’acompanyava en l’amor es convertís en la banda sonora d’una amistat incondicional. També la podeu trobar adaptada al català, es titula La lluna.

11. Hallelujah, Leonard Cohen

Hallelujah, per a mi, vol dir amistat. Vol dir que sovint la família són aquelles persones que nosaltres triem. En aquesta família jo hi tinc una gran amiga, una germana: l’Aitziber. Quan el Ferran i jo ens vam casar va adaptar aquesta cançó de Leonard Cohen i la lletra era la nostra història d’amor. Va ser molt emotiu. Jo mai havia sentit cantar l’Aitziber i em va posar la pell de gallina: quina tendresa, quina dolçor, quant d’amor! Quan l’escolto se’m posa la pell de gallina.

12. Que no et falli mai la sort, Cesk Freixas

El Cesk Freixas és un dels cantautors que sovint porto al cotxe. Bé, no ell, la seva música, vull dir. El cas és que té moltes cançons que m’agraden. És, com jo, nascut el 1984 i em sento molt identificada amb moltes de les seves cançons. Una de les que més m’agraden és Que no et falli mai la sort. Em sembla una cançó molt positiva. A més em recorda una cançó d’Ismael Serrano, la que obria el disc Acuérdate de vivir (no us en dic el títol perquè no vull fer trampes i proposar-vos més cançons de les que toquen).

13. Trois petites filles, Pierre Van Dormael

El dia que vaig veure la pel·lícula Las vidas posibles de Mr. Nobody em va canviar la vida. Aquest film va suposar un abans i un després, un punt d’inflexió “molt bèstia”, si em permeteu l’expressió. Us la recomano molt. Una de les cançons que forma part de la seva banda sonora és aquesta. Em fa pensar en la vida, en els camins i en les decisions que prenem.

14. Heart of Gold, Boney M.

Quants viatges en cotxe i quantes tardes a casa vaig escoltar les seves cançons, quan era petita. Aquesta cançó m’encanta perquè la seva harmònica em va fer descobrir la vibració d’aquest instrument petit i meravellós. El disc que escoltava era Nightflight to Venus i contenia diverses cançons que de ben segur tots coneixem. Aquesta, en concret, és una versió de Neil Young.


Nou comentari

Les flors de cada mes
Un calendari ens ensenya què floreix, de gener a desembre, en un jardí molt especial de Londres
Més entrades...