La Diada de Catalunya es commemorarà al Born Centre Cultural amb el concert Seguem arran! A l’acte s’interpretaran quinze himnes i una cançó eròtica.
Foto: Pilar Aymerich/Sembra Llibres
El repertori del concert:
La canço eròtica Els tres garberets
Els Segadors és la suma d’un text escrit al segle XIX a partir d’una lletra anònima que narra els fets de 1640 i d’una melodia oral que prové del segle XVII –Els tres garberets, una cançó popular de tall eròtic- que ja es cantava fins i tot abans. Aquestes cançons de sega, picants, eren habituals en tota la Mediterrània.
1. Plany
Fa més d’un mil·leni que cantem cançons que parlen de nosaltres, que expliquen qui som i on volem anar. La lletra de Plany ho referma: “Catalunya, en altre temps, / ella sola es governava. / I es feien les seves lleis / en sa llengua i no en cap altra. / Plora, plora, Catalunya, / que ja no et governes ara”.
2. Bac de Roda
Catalunya surt de la Guerra de Successió amb Felip V, el decret de Nova Planta i un sever correctiu als insurrectes. Això queda recollit en aquesta cançó, que relata l’execució de Francesc Macià i Ambert, un dels capitostos austriacistes més importants.
3. L’emigrant
Jacint Verdaguer va escriure un poema dedicat al record d’aquelles persones que deixaven Catalunya per anar a buscar-se la vida a l’altra banda de l’oceà: L’emigrant.
4. Cançó d’amor i de guerra (obertura)
La sarsuela va tenir molt de seguiment a Catalunya, sobretot entre la segona meitat del segle XIX i primera la meitat del segle XX. Estrenada el 1926 al Teatre Nou de Barcelona, Cançó d’amor i de guerra va ser acollida amb entusiasme pel públic de la ciutat. L’èxit va ser tan gran que se’n van fer més de 400 representacions en onze mesos. El franquisme, però, la va prohibir durant anys.
5. La Santa Espina
El 1924, en plena dictadura de Primo de Rivera, el governador civil de Barcelona, el general Carlos de Lossada, va definir La Santa Espina, com un “himne representatiu d’odioses idees i criminals aspiracions” que la gent s’escoltava “amb el respecte i reverència que es tributen als himnes nacionals”.
6. El cant del poble
L’abril de 1931 el Conseller Ventura Gassol va encarregar a Amadeu Vives que arrangés un nou himne, amb lletra de Josep Maria de Sagarra. La cançó, El cant del poble, es va estrenar quatre dies després de la proclamació de la República.
7. El més petit de tots
L’any 1937 el Comissariat de Propaganda de la República va adoptar com a icona de la seva activitat la figura creada per l’escultor barceloní Miquel Paredes: un nen milicià que crida a lluitar contra els facciosos. La cançó es va denominar El més petit de tots, en record de la cançó popular Els tres tambors. Més tard, es va encarregar una lletra a Pere Quart que va ser cantada per Emili Vendrell.
8. El cant de la senyera
Se’n va fer l’estrena l’11 d’octubre de 1896 a Montserrat. Al cap de poc temps, ja era considerat un dels himnes no oficials de Catalunya, especialment durant les dictadures de Primo de Rivera i de Franco, que el van arribar a prohibir.
9. D’un temps, d’un país
El franquisme, la llarga nit, fou un període funest per a Catalunya, la seva gent i la seva cultura. La Nova Cançó creava himnes i era la gran icona de resistència cultural d’un país gris i trist. D’un temps, d’un país, de Raimon, convida a no deixar-nos atrapar pels antics tambors del passat i aposta per mirar cap al futur amb esperança.
10. Catalunya, comtat gran
Amb la dictadura agonitzant Els Segadors torna a ressonar en la seva versió històrica, la més crua, amb el nom de Catalunya, comtat gran a les Sis Hores de Cançó de Canet de Mar. Va ser l’estiu del 1975, amb la guitarra i veu de Rafael Subirachs. El cineasta Francesc Bellmunt en va recollir el moment a la pel·lícula La Nova Cançó.
11. L’estaca
No hi ha cap altra cançó moderna en català que hagi tingut tant de recorregut per explicar Catalunya al món. El protagonista és Narcís Llansà, Siset, l’avi d’un dels companys de joc de Lluís Llach a l’Empordà de la seva infantesa, amb qui el cantautor de Verges tenia grans converses.
12. La fera ferotge
L’alcoià Ovidi Montllor és un dels artistes més recordats de la història de la Nova Cançó. Cantant i actor de teatre i de cinema, la seva arribada al món de la música es produeix després del seu pas per l’escena independent. Al seu debut, el 1968, publica La fera ferotge, una gran metàfora sobre la repressió d’una manifestació, i un enorme al·legat contra el franquisme.
13. La balanguera
Abans de ser una cançó i un himne, La balanguera era un poema de Joan Alcover sobre la fugacitat de la vida. El personatge central és la balanguera, una mena de fada vella que teixeix la vida de la gent i del país. Amadeu Vives en va fer la música i durant la Segona República va començar a formar part del repertori habitual de les corals i els orfeons. També es va expandir en l’àmbit escolar i de les colònies d’estiu. El 4 de novembre de 1996 el Consell de Mallorca la va declarar himne oficial de l’illa.
14. La muixeranga
L’escriptor valencià Joan Fuster escrivia: “Hi ha un himne pendent. Per al País Valencià i per als Països Catalans”. La muixeranga ha guanyat aquest lloc en el nostre imaginari comú. És una de les tres melodies que sonen durant el Ball de la Muixeranga d’Algemesí (la Ribera). Interpretada només amb tabals i dolçaines, és una melodia d’una gran simplicitat i amb un enorme poder emotiu.
15. Els Segadors
Ja en els conflictes dels darrers anys del segle XIX, es converteix en un element de cohesió de la identitat catalana i de la incipient reivindicació social i política. La cançó es difon a partir de llavors a través de les societats corals i es consolida com a himne malgrat les prohibicions de la dictadura. El 1993 va ser declarat himne oficial de Catalunya pel Parlament.
Escolteu aquí les cançons:
Intèrprets del concert:
Miquel Gil
Una de les veus de referència de la música d’arrel del País Valencià.
Arnau Tordera
Cantant, guitarrista i compositor d’Obeses, un dels grups revelació del 2015.
Roger Padullés
Un dels tenors amb més projecció del moment. Premi Enderrock 2015 de la Crítica al millor artista de clàssica.
Joan Crosas
Actor i músic.
Mariona Sagarra
Cantant, reconeguda pel seu tractament de la tradició vestida d’actualitat.
Jordi Fàbregas
Membre del Pont d’Arcalís i dinamitzador folk.
Coral Cantiga
Un dels cors amateurs més destacats de l’actualitat, amb seu als Lluïsos de Gràcia. El seu repertori inclou obres de totes les èpoques i estils, i entre les seves produccions cal destacar els espectacles poeticomusicals.
Simfònica de Cobla i Corda de Catalunya
És una formació musical inèdita integrada pels instruments de corda tradicionals d’una orquestra simfònica units al personalíssim so dels instruments de vent de la cobla. Està formada pels instrumentistes de cobla de La Principal de la Bisbal i les cordes de la Jove Orquestra de les Comarques Gironines.
(Més informació: Concert Seguem arran!, al Born CC)
