L’estaca

Si jo l'estiro fort per aquí/ i tu l'estires fort per allà,/ segur que tomba


L’avi Siset em parlava 
de bon matí al portal, 
mentre el sol esperàvem 
i els carros vèiem passar. 

Siset, que no veus l’estaca 
on estem tots lligats? 
Si no podem desfer-nos-en, 
mai no podrem caminar! 

Si estirem tots, ella caurà 
i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba, 
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l’estiro fort per aquí  
i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba,  
i ens podrem alliberar. 

Però, Siset, fa molt temps ja, 
les mans se’m van escorxant 
i quan la força se me’n va, 
ella és més ampla i més gran. 

Ben cert sé que està podrida 
però és que, Siset, pesa tant, 
que a cops la força m’oblida. 
Torna’m a dir el teu cant: 

Si estirem tots, ella caurà,
i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l’estiro fort per aquí  
i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba,  
i ens podrem alliberar. 

L’avi Siset ja no diu res, 
mal vent que se l’emportà, 
ell qui sap cap a quin indret 
i jo a sota el portal. 

I mentre passen els nous vailets 
estiro el coll per cantar 
el darrer cant d’en Siset, 
el darrer que em va ensenyar: 

Si estirem tots, ella caurà
i molt de temps no pot durar. 
Segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja. 

Si jo l’estiro fort per aquí  
i tu l’estires fort per allà, 
segur que tomba, tomba, tomba,  
i ens podrem alliberar. 

Comentaris

    Anònim Setembre 23, 2017 12:44 pm
    Records de la més tendra infantessa

Nou comentari

Estimar-te com la terra
I al record les tardes bones / i cançons a mig desfer
Més entrades...
El pitjor buit d'una mare
14 dones comparteixen el dolor d'haver perdut els fills que van engendrar
Més entrades...