Lluny, ben lluny,
de tot aquell temps,
i ara no en queda gaire més.
Cançons que parlaven de tot,
de la vida, dels moments i del món,
de com voldríem que fos.
Solament si tu ho vols,
podríem desaprendre-ho tot
i caminar per caminar
i embarcar-nos de nou.
Si tu creus solament,
ni que sigui un segon,
canviaríem les idees i els valors
d’aquells que diuen que no.
I aquells que diuen que no,
que mai arribaríem fins al final
d’aquesta tempesta,
una sola cançó
faria tremolar el sistema solar,
comencem a volar.
I aquells que diuen que no,
que mai arribaríem fins al final
d’aquesta tempesta,
una sola cançó
faria tremolar el sistema solar,
comencem a volar.
I si diuen que,
i si diuen que,
i si diuen que,
i si diuen que.
Jo no vull ser ningú,
sols vull saber-ho tot de tu (i tu i tu i tu i tu)
i cantar les millors melodies
que podríem treure junts.
Lluny d’aquesta gran ciutat,
segur que hi ha un lloc millor,
on no ens esperen
aquells que diuen que no (que no, que no).
I aquells que diuen que no,
que mai arribaríem fins al final
d’aquesta tempesta,
una sola cançó
faria tremolar el sistema solar,
comencem a volar.
I aquells que diuen que no,
que mai arribaríem fins al final
d’aquesta tempesta,
una sola cançó
faria tremolar el sistema solar,
comencem a volar.
I si diuen que (no),
jo ja sé perquè (no),
tots tenim massa por.
I jo ja sé perquè (no),
els que diuen que (no),
tots tenim massa por.
Tanta por, massa por,
de no arribar a aconseguir tot allò.
No és això, tot allò
podria ser molt més que una il·lusió.
Tenim tanta por,
tenim massa por,
tenim massa por,
tanta por,
tenim massa por.
Foto: Facebook Koers
